Amarat de suor, Piotr baixa les escales de fusta que duen a la cala. Per evitar que se li escorri la càrrega s’ha posat els guants del pare, però ara, quan ja porta mig camí fet, nota com el frec del sac li comença a encetar les mans. Convinar el dolor amb l’habilitat per no caure entre els humits troncs que fan de graons és una tasca molt complicada per un nen que tot just acaba de fer els onze anys. Poc a poc, però, va sumant passes i la imminència del final de la travesia l’acaba d’empènyer fins que, graó a graó, arriba prop de la petita cala. Continue reading
PIOTR
Leave a reply