Quan algú fa mudances a casa acostuma a guardar les coses en capses de cartró i, amb un rotulador gruixut, hi anota el nom del que hi ha ficat a dins. Acostuma a ser fàcil omplir-les d’objectes i més objectes, ordenats per mida, funcionalitat, fragilitat… però el que de veritat té mèrit és escollir aquelles coses que no ens endurem i es perdran pel camí, perquè tot i que en sabem molt de comprar, arraconar, conservar i acumular, ningú no ens ha ensenyat a desprendre’ns d’allò que estimem. Continue reading →

Possiblement aquest verb serà un dels protagonistes del curs que tot just acaba de començar. Com ja haureu observat, el pati de d’escola està ple de màquines, sorra i persones que construeixen un nou edifici perquè els nostres alumnes i mestres puguin gaudir d’un espai en condicions òptimes per assolir els objectius que ens proposem. Cada dia, quan arribem al matí i mirem per la finestra, ens il·lusionarem en veure com, a poc a poc, el que ara és una esplanada de pedres i totxanes es converteix en l’escola nova. Però ells, els paletes, no són els únics que construeixen. Continue reading →