L’altre dia, bo i sopant, la meva germana, em va preguntar: recordes allò que sempre deia la iaia quan ens explicava un conte? Després d’uns segons en els quals no vaig saber què dir, ella va exclamar: “vet-ho aquí que és clar”. Era cert. Com se m’havia pogut oblidar? Era l’expressió que sempre dia l’àvia per enllaçar les frases d’aquells meravellosos contes: i vet-ho aquí que és clar, el llop va córrer tant com va poder; i vet-ho aquí que és clar, la princesa es va espantar d’allò més; i vet-ho aquí que és clar, el patufet va agafar els diners i va caminar cap a la botiga… I tants i tants ”vet-ho aquí que és clar” que si em proposés escriure’ls no acabaria mai més. Continue reading