Ignasi Prat Llobet

Aquest llibre intervingut representa en la seva portada, que des de casa pots anar a diferents llocs on pots veure  moltes coses boniques. Aquesta és la base del turisme, ja que es fa turisme per veure llocs bonics.

En el cordill que està lligat al llibre   mitjançant dos forats a banda i  banda he volgut representar els records que queden dels viatges fets en forma d’imatges.

En una rodona d’aquestes tres que he fet, hi ha la platja, que és una de les destinacions preferides per la majoria de gent, per fer turisme durant l’època estival.

En una altra rodona la segona que ens trobem des de la casa, que representa el punt de sortida, hi ha una part del nostre entorn més immediat, al voltant de la nostra ciutat de  Manresa, que queda situada al centre de la rodona. La vaig fer perquè sovint no ens adonem del que tenim molt a  prop de casa i que val la pena de visitar.

I en la tercera rodona tot seguit el camí fet a partir d’un material anomenat diplex, ens trobem amb una imatge del museu molí paperer de Capellades. Vaig escollir aquesta rodona perquè vaig trobar convenient indicar que anar a visitar museus també és turisme, i precisament l’he posat en l’últim lloc perquè és el lloc on en realitat està situat en les preferències turístiques de la majoria de gent.

El cotxe que he enganxat a la portada vol representar el mitjà de transport que utilitzem més freqüentment per desplaçar-nos.

El que hi ha a les pàgines interiors són tot de creacions diverses, com per posar exemples: vaixells de paper, finestres, contorns d’animals,… juntament amb el contingut d’aquest llibre, que és molt interessant.

Albert Sancristòfol Parés

Aquest llibre titulat Prometeo: mito y tragedia explica el mite de Prometeu, aquell déu de la mitologia clàssica que va donar el foc als humans. El germà de Prometeu, de nom Epimeteu havia de repartir qualitats entre totes els espècies del planeta, però es va oblidr dels humans. Aleshores, Prometeu, que havia de revisar la feina que havia fet anteriorment el seu germà, es va adonar que se n’havia oblidat, i els va donar el domini del foc en compensació.

La intervenció duta a terme en aquest llibre ha consistit en cremar-ne algunes pàgines amb foc, fent així referència al mite que s’hi explica. En el mite, Prometeu dóna el foc als humans, i això és el que he volgut simbolitzar en la meva intervenció: aquesta utilitat del foc, a vegades tan maldestre, malintencionada i cruel que li donem els humans. Amb el foc els humans som capaços de realitzar un gran nombre d’atrocitats, com ara cremar pobles i ciutats, boscos, i, fins i tot, altres persones.
Ara bé, és clar, el foc no només té connotacions dolentes. Hi ha pàgines del llibre que estan menys cremades o gairebé gens. Aquestes no han rebut l’efecte devastador del foc, sinó potser les seves connotacions bones: protecció, escalfor, llum…
El foc sempre ha estat perillós per a les persones. Totes les mares diuen als seus fills quan són petits: “Nen, no t’acostis al foc que et cremaràs!”. Això queda gravat a la nostra ment, i quan som petits pensem que el foc és una cosa dolenta, que només causa mal. A mesura que anem creixent, però, veiem totes les connotacions que té i tot el que pot arribar a simbolitzar, i ens adonem de l’extraordinària meravella que és, en realitat, el

foc, i potser encara ho és més la capacitat que tenim per a dominar-lo.

Pere Bacardit

Pere Bacardit

Quan em van dir que tenia que fer un llibre intervingut, no tenia massa clar que volia fer, per tant primer vaig mirar els llibres que tenia per poder-me fer una idea; un cop els havia vist, vaig veure que la majoria de llibres eren llibres de quan era més petit, i com a conseqüència d’això vaig dir-me que buscaria un llibre que pogués plasmar un sentiment de la infància.
En aquest llibre, “Un monstruo en el armario” de Carmen Vàzquez-Vigo , el sentiment que s’hi pot veure és el de la por, per tant vaig pensar que el que jo li fes al llibre tenia que remarcar aquest sentiment , la manera de ser d’aquest sentiment.

Per fer-ho, primer vaig mirar-me el llibre fins que vaig trobar una pàgina que tenia una imatge força adequada, i  un text al costat que l’explicava. A partir d’aquí vaig pintar el dibuix de manera que el llibre agafés una mica de color, i seguint el text anava realçant el sentiment de la por. Aquesta tasca es la que em va portar més estona, ja que va ser la que potser vaig tenir que pensar més; per separar el text i el dibuix de la resta de la pàgina vaig tenir que retallar el dibuix de manera que quedés aixecat , de manera que donava un volum al llibre, i després posar-hi una cartolina que separés el text que jo havia triat de la resta, el color de la cartolina tenia que ser el negre perquè expressa la foscor que també és un tema que causa cert respecte, i sobretot als infants.
Finalment com a detall, llegint el text vaig veure que el monstre tenia tentacles, i això em va anar perfecte per remarcar més el sentiment de la por, ja que la por és com un grup de tentacles, un cop t’enganxen és molt difícil escapar-ne.
El color rosat d’aquest no te cap sentit figurat simplement és com els descriu el llibre.

Per acabar el llibre vaig tallar el títol de la portada i el vaig enganxar a sobre de la cartolina.