Leyre Casòliva

Com es pot comprovar en la imatge, la portada tracta d’un guant inflat d’aire amb pinzellades de tots colors, tant colors vius com apagats, colors alegres com colors tristos, colors amb intensitat i amb menys. Al voltant del guant, hi ha diverses petxines de diferent mida, acompanyat d’un color de fons, color negre. A l’interior del llibre, m’he basat molt amb el mar, per això vaig unir moltes pàgines que fessin forma de vaixell i el fons pintat de blau, i també vaig enganxar trossos de paper de color blau. També es pot veure molts collages, cal·ligrames, escuradents pintats de vermell que fan forma de cor, etc.

Més enllà de la descripció general del contingut del llibre, vull explicar el sentiment que en principi volia expressar amb aquesta portada, volia relacionar la mà amb els sentiments de llibertat i a la vegada força i energia, tot i que, el guant d’aire poc a poc es va desinflant, aquesta puixança expressa la debilitat humana, tots els humans tenim moments, moments que ens fan sentir més enllà del cel, o altres que ens sentim sota terra, moments que et fan perdre la força, l’energia i el somriure. Per això, he pintat el fons de color negre, en comptes d’un color viu, ja que el color negre expressa foscor, mort, tristor. Normalment els humans tenim el mal costum de voler fer a mitges, de no mostrar el que sentim als quals estan a prop,
tenim el mal costum de trobar a faltar el que estimem, només quan ho perdem és quan enyorem. Tenim el mal costum de perdre el temps, buscant tantes metes falses i falsos somnis, tenim el mal costum de no apreciar el què en veritat importa, i és quan et dones compte de quantes coses sobren.

Centrant-me en el tema de llibertat, he volgut relacionar una mà d’aire amb petxines, ja que personalment el lloc on es troben aquestes petxines és el mar, m’expressa i em fa sentir aquest sentiment, llibertat. El saber que pots parar el món, que pots saber on ets i què vols fer, saber que res importa que només importes tu, és un jo personal.

Per finalitzar, volia dir que no és un llibre qualsevol, no és un llibre per llegir i oblidar-te’n d’ell, o de tenir-lo guarda’t en una prestatgeria al costat de milers de llibres d’una biblioteca, és més que tot això, és un llibre especial i a la vegada únic, un llibre lliure, i sobretot personal, on en un simple llibre es demostra com es la persona, que és el què li mou per continuar o per abandonar, pel que lluita o es rendeix, el punt dèbil, o tot el contrari, el punt fort. És un llibre intervingut.