La meva intenció a l’hora de fer el llibre era mostrar que les persones, en el fons, som tots iguals. M’explico: el fet de revestir la portada del llibre amb granit mostra la cuirassa de les persones, l’escut, l’ésser forts i valents…i a l’interior del llibre, hi apareixen joguines perquè, en el nostre interior, per molt adults que siguem, i independentment de la nostra edat, continuem sent el nen o nena que vam ésser en el passat.

És cert que, a mesura que anem creixent, l’anem deixant de banda: les feines que tenim, les amistats i coneixences, els problemes…fan que l’oblidem, que no siguem nens. Però, a vegades, és important tornar a ser-ho: distreure’s una estona imaginant qué voldriem fer o en que ens agradaria convertir-nos…idees molt presents en el infants que somien en les seves vides de quan seran grans.

Per això, malgrat les aparences d’una persona o la cuirassa que ens pugui oferir, mai som tant durs com podem aparentar; tots tenim algun punt de debilitat, alguna cosa que ens fa tornar a ser o a sentir-nos com nens sense obligacions ni problemes…Hem d’aprendre que tots som iguals i tots ens mereixem l’oportunitat de que ens coneguin abans de que ens jutgin per la nostra aparença o cuirassa perquè, en el fons, podem ser nens que juguen plegats.

Oriol Pons Sánchez