Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l’Horta, 1924 – València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporà nia, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el PaÃs Valencià , del segle XV fins a l’actualitat, és a dir, des de l´època d’Ausià s March i RoÃs de Corella.
Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’à mfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i CrÃtica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el PaÃs Valencià : Llibre de meravelles i Mural del PaÃs Valencià . Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D’entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Per més informació sobre el poeta clica aquÃ.
Els amants
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/DSsQECyBdHg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amà vem des del matà a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacÃfic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà ,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les “Rimas” de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bà rbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Felicitats! M’ha agradat molt aquest apartat perquè a més d’aparèixer el poema escrit també l’he pogut escoltar i la veritat que l’apreciació és molt diferent. També perquè ajuda a conèixer diferents autors i a mantenir vius els diversos dialectes d’arreu.
Extraordinaris tots dos : en vicent estelles i l’ovidi