ALS ATLETES

Cant a l’atleta.
Al poeta de ferro,
del martell, del cèrcol i la palanca.
Al qui amb força
sublima l’esperança
d’un món camús i negre.
Cant a l‘ asceta
del múscul i la fibra.
A l’estel
fet llum com a disc o javelina.
Cant a qui per fi tot l’acosten:
acer i nard, potser absenta.
Cant a l’arquer.
Al de les cames ràpides.
Al que transpira
suors que defineixen forces.
Cant al que
sense groc pagament
es paguen amb la seva gesta.
Cant al fer.
A les columnes vertebrals.
Bronzes fets minuts a minuts
per aconseguir el palmell
airosa del triomf.
Cant als reis
i cant als captaires de l’esfera
-forma suprema de tota la creació-
Moll, agulla de roba
-entre alumini i ossos-.
Cant als rodis
que aixequen, colossos
del múscul i l’empenta,
els pesos de l’esforç
sobre les cames i braços.

Isaac Mateos Ángel