1. L’accentuació
1.1 Conceptes bàsics
Una síl·laba és un o més sons que es pronuncien junts en un sol cop de veu. Les paraules, doncs, estan formades per síl·labes o agrupacions de sons (lletres). Aquestes síl·labes poden ser tòniques o àtones. En la nostra llengua totes les paraules tenen una síl·laba tònica, en canvi poden no contenir síl·laba àtona o tenir-ne una o més d’una.
té (paraula monosíl·laba)
conté (paraula bisíl·laba on con- és la síl·laba àtona i -té és la síl·laba tònica)
contenidor (paraula de quatre síl·labes on con- te- i ni- són síl·labes àtones i -dor és la síl·laba tònica.
Entenem per síl·laba tònica aquella que pronunciem amb més força o intensitat, la resta de síl·labes que componen la paraula són les àtones.Com podem saber quantes síl·labes té una paraula?
Apliquem una regla general que diu que les paraules tenen el mateix nombre de síl·labes que de vocals.
Aquesta regla general té però, una excepció els diftongs.
Un diftong és una agrupació de dues vocals en una mateixa síl·laba, és a dir, dues vocals que es pronuncien en un mateix so. Els diftongs no són qualsevol combinació de dues vocals sinó que són aquestes:La resta de combinacions de vocals s’anomenen hiats i es pronuncien en dues síl·labes diferents.Les vocals en català poden dur accent obert o greu (`) o accent tancat o agut (´).
L’accent gràfic
Recorda la a sempre porta accent obert o greu à la i i la u porten sempre accent tancat o agut í ú, i la o i la e poden dur accent obert o tancat éè óò.
1.2. Per què necessitem l’accentuació?
Necessitem indicar com s’han de llegir les paraules (casa o casà / porta o portà). Per tant hauríem de marcar sempre i en totes les paraules de la llengua la síl·laba forta. L’autoritat lingüística decideix establir una norma ortogràfica que permeti accentuar gràficament els mínims casos possibles i que aconsegueixi la representació fònica de les paraules en la totalitat. Per tant, les normes ortogràfiques d’accentuació ens faciliten la lectura i garanteixen la pronúncia.
1.3 Quatre passes per a la bona accentuació
Identificar el nombre de síl·labes que té una paraula. (Compte amb els diftongs.)Identificar quina és la síl·laba tònica d’una paraula.fanal, institut, cançó, arbre, àcid pàginaIdentificar quina mena de paraula és (aguda, plana o esdrúixola).Depenent on tingui la síl·laba tònica, les paraules poden ser:
Agudes. La síl·laba tònica és la darrera síl·laba. Són agudes: fanal, institut, cançó, escàs, París, però, llimac, vi.
Planes. La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba d’una paraula. Són planes: córrer, arbre, àcid, dipòsit, imatge, blanca, Barcelona.
Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’avantpenúltima síl·laba d’una paraula. Són esdrúixoles: Àfrica, pàgina, síl·laba, tònica, àtona, etc.
Aplicar la regla ortogràfica dels accents:
- Les paraules monosíl·labes no s’accentuen. (ex. pi, got, vi).
- Les paraules agudes s’accentuen quan acaben amb vocal, vocal més essa (vocal + –s), en i in
- Les paraules planes s’accentuen quan NO acaben amb vocal, vocal més essa (vocal + –s), en i in
- Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes.