Un dia tres savis piteus, van marxar cap a la fira de Manresa, per allà comprar una euga.

De camí i ja fent-se fosc van allotjar-se en un hostal.

L’hostaler i l’hostalera en veure aquells curiosos personatges, i no creient-se que eren savis, els van fer una prova.

Quan els tres savis piteus estaven dormint còmodament en els seus llits, l’hostalera va entrar a la habitació sense fer soroll i va moure l’armari fins a la finestra.

Un d’ells, el Llorenç es va aixecar i va obrir l’armari pensant-se que era la finestra i en veure-ho tot negre va exclamar:

– El món és fosc com la gola del llop-

I va pensar que encara era de nit.

Més tard, el Serni es va aixecar del llit i va tornar a mirar dins l’armari i va olorar una olor de formatge i va exclamar:

– Quina pudor de formatge que fa el món!-

I el tercer, el Lleïr també va obrir l’armari i en veure-ho tot fosc se’n va tornar a dormir.

Al final, cansats de tan dormir i els feien mal els ossos, van decidir baixar a esmorzar. En acabar d’esmorzar van marxar cap a la fira, però quan van treure el cap van veure molts mercaders que ja en tornaven.

Els tres savis piteus, confosos, preguntaren a l’hostaler quin dia era.

L’hostaler els va respondre que havien passat 3 dies des que havien arribat.

Els tres savis piteus, tristos per no poder comprar l’euga, preguntaren a l’hostaler si en tenia.

Ell va dir que no, però que tenia ous d’euga.

L’hostaler, en lloc de vendre’ls l’ou d’euga els va vendre una carbassa, i com que els tres savis piteus no n’havien vist mai de carbasses s’ho van creure.

Van tornar ben feliços cap a Sant Llorenç de Morunys, però pel camí, el Lleïr va relliscar, i li va caure la carbassa marges avall. Al final del marge, una llebre descansava sota un arbust i, en caure la carbassa sobre l’arbust, la llebre es va espantar i es va posar a córrer. Els tres savis piteus, en veure córrer la llebre es pensaren que l’euga ja havia sortit de l’ou i espantada va córrer cap a l’horitzó. Els tres savis piteus van continuar tristos cap a Sant Llorenç sense l’euga i quan van arribar ells digueren:

-L’any que ve ja hi tornarem.

FI!!