Vet aquí una vegada que en un indret del Marroc hi havia una família que vivia molt feliçment tot i els seus escassos recursos. Aquesta família era formada pel pare, que tenia l’ofici de pescador, la mare i tres fills mascles.

Tot va començar en una tarda asolellada i se’ns dubte molt calorosa. De retorn a casa, el pescador i la seva muller, desil·lusionats a causa de la mala sort d’aquell dia, anaven tot pensant com alimentarien els seus fills ja que no havien aconseguit cap peix. De sobte, la dona va notar com la cistella buida que duia al cap li començava a pesar més del normal, de fet la cistella era buida i no havia de pesar pas. La dona va insistir molt amb el que deia tot fent creure al seu marit que la cistella pesava més del normal, i així l’home li va fer cas i li va treure la cistella del cap, per tal de revisar-la i fer-li entendre a la seva dona que estava equivocada i que eren il·lusions seves ja que la cistella era completament buida. I dit i fet, el marit va ajudar la dona a baixar la cistella del cap per tal d’afirmar el que deia, però sorpresa!! La cistella era plena de dalt a baix, era plena de peixos, tots dos van quedar sorpresos amb aquest regal i no ho creien el seus ulls. I després d’haver rumiat durant molta estona van decidir seguir el seu camí tot acceptant el regal que consideraven caigut del cel.

Havent arribat a casa, després d’haver caigut la nit, i el cel era completament fosc, el marit i la dona discutien sobre el que els havia passat. Entre el silenci de la nit i la confusió de la situació es va sentir un soroll estrany i es va veure una llum, i va ser qüestió de segons quan des d’ aquesta llum va aparèixer un geni. El matrimoni amb la boca mig oberta van dubtar què fer i no van saber com interpretar la situació, però el geni no va esperar que parlessin i va prendre la iniciativa. Després d’haver recuperat una mica l’alè van poder escoltar-lo amb atenció, el geni els va dir que ells eren gent amb sort i que els concediria un desig. Després d’haver rumiat mot, tant l’home com la dona, en les coses que els feia falta i les coses que volien tenir, van tenir un seguit d’idees i els va parèixer una pluja d’idees impressionant: van pensar en diners, en casa gran i bonica, en poder… Però el geni els va avisar que no es quedaria tota la nit esperant i que abans de veure’s el primer raig de sol ells ja haurien d’haver demanat el seu desig perquè ell s’esfumaria entre la foscor. Llavors es van adonar de la situació en la qual estaven i van pensar amb més rapidesa, tot pensant i rumiant… Van trobar que el millor desig que podien dir era assegurar un bon futur als seus fills i com ho podien fer tenint tres fills? Doncs van decidir demanar al geni que quan els seus fills es fessin grans els concedís un desig a cadascú d’ells. I va ser així com el geni va desaparèixer i mai més va sorgir a la vida d’aquesta família.

Passats els dies i els anys, la dona va morir i sense gaire diferència de temps l’home va emmalaltir i també la va seguir, però abans d’ acomiadar-se del món, en una nit on les estrelles enlluernaven el bell cel, va explicar el secret que tenien ell i la seva dona, la nit de l’aparició del geni i tots els fets que els havien succeït. Els fills van quedar bocabadats, i no es van creure el que les seves orelles percebien, però tot i així després que el pare va morir, no van dubtar gaire i es van posar en camí per tal de buscar el geni que havia promès al seus pares que els compliria a cada un dels seus fills el desig que volia. Van seguir un camí ple de dificultats i de complicacions, i en cada un d’ells curiosament el germà petit ensenyava certa saviesa i intel·ligència de la qual mancaven el germà gran i el mitjà. Amb tot, van aconseguir tots junts el seu objectiu i van arribar al món del geni. Després que el geni els exposés la qüestió, els fills van tenir la mateixa confusió que tota persona podria tenir davant de qualsevol situació semblant, però els germans ja havien rumiat força el que demanarien i no van tenir molta dificultat a l’hora de dir el desig. L’únic consell que el geni els va donar va ser que pensessin molt i amb calma perquè res és permanent, tot pot canviar. Sense fer gaire cas al consell, el germà gran va demanar riqueses, cases i diners; El segon germà va demanar el poder, que evidentment està lligat a la riquesa, demanava ser un jutge, ja que pensava que tenia bona traça en aquest tema, però el tercer, entre les rialles del seus germans i les seves burles, va demanar tan sols una bona família i una vida feliç. I, dit i fet, a cadascú dels germans se li va complir el seu somni i cadascú d’ells vivia en un indret separat al del seu germà, es van marcar diferències entre ells i es van separar tot despistant-se en les coses mundanals.

Va passar el temps i en un dels dies el geni va anar a visitar els germans en forma de pidolaire per tal de veure com reaccionaria cadascú dels germans i quina seria la seva resposta. Va anar primer a la casa del més gran d’ells i va demanar que se li donés alguna cosa per alimentar-se, però el germà gran sense reconèixer el geni es va negar i el va fer fora, el mateix va passar amb el segon germà, però el tercer, el més petit, va ser diferent; tot i els seus escassos recursos i la seva situació deplorable no va dubtar ni un sol minut a donar-los la benvinguda i alimentar-los amb el que tenia. Al final el geni es va descobrir entre els tres germans, tot deixant-los amb la cara de sorpresa i va decidir treure tot el que tenien al germà gran i al mitjà i fer que el més petit d’ells sigui el més ric, però després d’haver après una lliçó cada un dels germans avars, el germà més petit va insistir molt que els perdonés i que els deixés el que tenien i així va ser com tots tres van tornar a ser feliços i a no encegar-se pels béns terrenals, perquè res és permanent, tot té un final.