Ab urbe condita ‘Des de la fundació de la ciutat’ és el títol que Livi va donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des dels inicis fins al seu temps. Aquesta secció manlleva el títol a Livi per a un propòsit molt més modest: donar una stat íntesi de la història de la Roma antiga. Veurem com una petita ciutat es converteix en un dels imperis més grans que mai hagin existit.
Visita aquest enllaç, per saber més coses de la història de Roma.
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l’evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.
Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l’Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l’Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D’altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l’anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d’ús tècnic. El llatí també s’utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius.
El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l’Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llatí, però, és l’idioma oficial de l’estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.