Duodecim tabularum que en llatí vol dir lleis de les dotze taules, eren un esquema del dret vigent a l’època. Creades a partir del 454 a.C. i per posar fi a les disputes entre plebeus i patricis, els quals s’oposaven clarament. El cos legal de les XII Taules va ser publicat sota els cònsols Luci, Marc Horaci … Continua la lectura de Les Dotze Taules
El passat divendres 9 de desembre, vaig poder realitzar finalment una de les entrevistes que més ha marcat el meu treball gràcies a la col·laboració del Sr. Francesc i les seves àmplies aportacions i confirmacions de la meva recerca prèvia tant en l’àmbit del dret romà com en els llatinismes jurídics. En principi, la finalitat … Continua la lectura de Entrevista a Francesc Sánchez, advocat i fundador d’Arraona Romana
Pel que fa aquest bloc, he volgut establir unes similituds i unes diferències que uneixin ambdues èpoques. Afirmo que, aquest apartat presenta moltes més similituds que no pas diferències amb l’època romana. El propi concepte de propietat, de bon principi reflectia l’apropiament de persones (esclaus, dona, fills…), encara que amb el pas de les diferents … Continua la lectura de Comparació de propietat
A l’antiga Roma, quan el pater familias moria, els fills sotmesos a la seva potestat (sui iuris) adquirien el dret a succeir-lo. Aquests hereus que, per relacions legítimes, obtenien tots els béns del difunt, eren anomenats hereus necessaris (sui heretis o necesarii) doncs, sense necessitar cap acte que evidenciés l’acceptació d’herència es convertien immediatament, per llei (ipso iure) … Continua la lectura de Hereus necessaris i voluntaris
La usucapio apareix en època clàssica com a manera d’adquirir la propietat mitjançant la possessió d’aquest. El possesor es feia propietari en la mesura en què el propietari, havia deixat passar massa temps i no havia acudit a les crides legals, de manera que es creia que havia abandonat aquell patrimoni i estava disponible per ser … Continua la lectura de La usucapio
El terme propietat prové del vocable llatí “propietas“, derivat, al seu torn de propierum, és a dir, “allò que pertany a una persona o és pròpia d’ella, locució que ve de l’arrel prope. En les etapes inicials de la història jurídica romana, els romans van mancar de la paraula adequada per expressar la idea abstracta del … Continua la lectura de Concepte de propietat
La tutela i la curatela són dos termes que estan presents en l’actualitat i que tenen el seu origen a l’antiga Roma. Quant a la tutela, l’evocador d’aquesta idea va ser Servi Sulpici Rufus. Aquest va descriure-la com el poder i la potestat que s’imposaven a l’impúber, qui per raó de la seva edat tenia … Continua la lectura de Tutela i curatela
A l’antiga Roma, la successió legítima o ab intestato es regia fonamentalment per la Llei de les XII taules. Aquesta sostenia que, en absència de testament, succeïssin al difunt, en primer lloc els hereus necessaris (sui heretis) i mancant aquests, a un altre membre proper de la família (agnatus proximum) i al seu defecte, a … Continua la lectura de Successió ab intestato i successió testamentària
Durant la història de l’antiga Roma s’hi poden distingir algunes fases que revelen l’elevat procés de codificació. Aquest procés es divideix en 4 primeres etapes que es relacionen de manera directa amb la codificació Justiniana i que, aquesta última aportarà infinitud d’escrits a l’actual dret. PRIMERA ETAPA D’aquesta primera etapa són citats dos codis Ius … Continua la lectura de Història de la codificació romana
En primer lloc, la paraula ciutadà prové del mot llatí civitas que vol dir “ciutat” i pren la nomenclatura de ciuis. A Roma aquesta terminologia apareix per primera vegada l’any 451 aC representat a la llei de les XII Taules (leges duodecim tabularum) fent referència als ciutadans del poble romà, per formar una distinció entre els estrangers … Continua la lectura de Concepte de ciutadà