Benvolgudes famílies,

La música és present al nostre dia a dia, alhora, és un recurs que capta l’atenció dels nens/es de manera immediata. Cal ser conscients de la importància d’oferir estímuls musicals significatius i ensenyar música alhora que els ensenyem a parlar, fent-ho de manera natural i proporcionant-los-hi oportunitats per a observar, escoltar, experimentar, copiar models i comunicar-se.

N’hi ha de diferents tipus tot i que, en aquest cas, les diferenciem per la seva funció; unes serveixen perquè els infants cantin, ballin i juguin i les altres són més pròpies perquè els adults les interpretin.

Seguidament, us facilitem l’enllaç del Cançoner dels Plançons, on trobareu un recull de cançons, ja siguin cançons populars, d’animals, per treballar hàbits i rutines, sobre celebracions, entre d’altres.

CANÇONER

Benvolgudes famílies,

Des de l’escola bressol apostem per explorar l’entorn que ens envolta. Així doncs, aprofitant que bé el bon temps, sortim a l‘entorn a descobrir nous espais. Des de l’escola es valora la importància de conèixer l’entorn de forma progressiva per potenciar l‘autonomia i el desenvolupament de la personalitat i la seva màxima inclusió en la societat. És important proporcionar-los el major nombre d’experiències en contextos reals per tal d’afavorir aprenentatges funcionals.

Benvolgudes famílies,

Explicar contes als infants és un recurs essencial per introduir-los en l’hàbit de la lectura. Alhora, ens permet desenvolupar la imaginació, la fantasia i la creativitat.

Permet als infants descobrir i entendre el món que els envolta, ja que amb els contes es poden treballar molts temes, valors i emocions diferents. També es treballa la capacitat d’atenció i d’escolta i ens ajuden a adquirir nou vocabulari i, per tant, enriquir la llengua.

A la llar d’infants els Plançons hem iniciat el projecte biblioteca, on les famílies teniu l’opció d’agafar un conte i emportar-vos-el a casa per explicar-lo als vostres fills/es.

Al llarg del curs, aquests contes s’aniran canviant per tal d’oferir un gran ventall de contes.

Benvolgudes famílies,

A  la llar d’Infants els Plançons apostem per celebrar les tradicions i festivitats catalanes.

Sovint, aquestes tradicions, són celebrades mitjançant una festa, on es vetlla perquè les famílies puguin assistir i participar-hi activament. Ens agrada i gaudim de la companyia de la nostra petita comunitat, i per aquest motiu, es porten a terme diferents propostes orientades a compartir vivències en un entorn distens i de proximitat.

El Carnestoltes és una d’aquestes festivitats que celebrem amb molta il·lusió. Durant la setmana arriba el rei carnestoltes amb les seves consignes, les quals anem seguint cada dia.

Finalment, organitzem la festa del carnestoltes amb les famílies, on l’AFA ens porta berenar i les educadores ens preparen propostes ambientades per passar una bona tarda plena de disfresses, màscares i confeti.

Gràcies a la participació de totes, vàrem poder gaudir d’una estona de festa i xerinola a l’espai del pati.

Descobrim tot allò que caracteritza les diferents estacions de l’any.

Des de la llar vivim de ven a prop la Tardor, la qual, és una estació de l’any que permet els infants descobrir les pinyes que cauen dels arbre, com les fulles canvien de color, s’assequen i les trepitgem al caure a terra. És una època on descobrim les castanyes, les magranes i les carbasses.

Aquesta estació ens permet preparar propostes manipulatives on l’infant gaudeix descobrint aquestes característiques que defineixen la tardor. Propostes com pintar amb els colors de la tardor, conèixer els diferents elements d’aquesta estació, manipular a través de les taules d’experimentació aquests elements, etc.

El moviment lliure, defensat per Emmi Pikler, és aquell que els infants duen a terme sense ser forçat i sense presses, el qual es va adaptant a les seves capacitats motrius. Si bé és cert que totes les etapes del moviment lliure (d’estar estirat panxa enlaire a caminar) són universals i són vitals pels desenvolupaments posteriors, també ho és comprendre que l’evolució motriu és molt variable entre infants i s’han de procurar no forçar-la.

Des de la llar, compartim aquesta mirada, i procurem respectar cada una d’aquestes fases, per tal que els infants les assoleixin progressivament amb naturalitat, seguretat i confiança, amb el nostre acompanyament i escalf.

Per aquest motiu, la primera posició en què col·loquem a l’infant a terra és panxa enlaire, per facilitar-li la descoberta del cos, de l’entorn i dels materials que situem, estratègicament, en aquest, però al seu abast. Quan l’infant tingui la musculatura preparada, es començarà a girar panxa a terra, per posteriorment reptar sobre la panxa i gatejar. Només un cop superades aquestes etapes, els nadons, podran asseure’s, posar-se sobre els genolls, dempeus i començar a caminar, de manera autònoma. Serà aleshores quan, l’adult, també els podrà col·locar amb aquestes posicions que, prèviament han aconseguit els infants.

“És inútil i perjudicial intentar ensenyar a un infant alguna cosa que pot aprendre ell sol en el moment que estigui preparat” Pikler, E.

Les sortides a l’entorn faciliten la descoberta de tot allò que ens envolta, com és el barri, els boscs dels costats, la flora i la fauna autòctona, etc. De la mateixa manera, també permeten la coneixença dels diferents espais i serveis que hi podem trobar, com és el mercat, l’escola, el supermercat, la fleca…

Des de la llar dotem d’importància aquestes sortides, ja que les considerem cabdals per tal d’apropar, de manera progressiva als infants a l’entorn proper, tot potenciant l’autonomia i el desenvolupament de la personalitat a través de la seva inclusió i participació activa en aquest. A més, permet desenvolupar diferents habilitats, aprenentatges i capacitats, mitjançant les experiències viscudes, les quals succeeixen en contextos reals, afavorint aprenentatges significatius i vivencials. A més, acompanyem les diferents descobertes dels nens i nenes amb respecte i cura, dotant-les de valor. Així, l’interès innat per descobrir persisteix, vetllant per educar en l’admiració.

I així un acte quotidià esdevé en un aprenentatge ple de sentit a través de les vivències reals.

Les tradicions i festivitats catalanes són un dels eixos del nostre Projecte Educatiu de Centre (PEC). Per aquest motiu, atresorem la cultura i la transmetem, sempre des de la tolerància, el respecte i la inclusió al nostre alumnat.

Sovint, aquestes tradicions, són celebrades mitjançant una festa, on es vetlla perquè les famílies puguin assistir i participar-hi activament. Ens agrada i gaudim de la companyia de la nostra petita comunitat, i per aquest motiu, es porten a terme diferents propostes orientades a compartir vivències en un entorn distens i de proximitat.

L’AFA ens va portar castanyes, i les famílies van col·laborar en coure-les i fer-ne les paperines!

Gràcies a la participació de totes, vàrem poder gaudir d’una estona de festa i xerinola a l’espai del pati amb la nostra gran família!

I és que la tardor ha arribat, i amb ella la castanyada hem celebrat.

La tornada a la rutina és un moment complex, on emergeixen moltes emocions diferents, noves descobertes, rialles, mirades de complicitat, tristesa, plors… és habitual que els infants que ja coneixen el centre, després d’un període de no assistència prolongat, i davant d’un nou referent o espai, puguin presentar reticència o tristesa en el moment de la separació amb les famílies. Aquesta incorporació s’ha de fer progressiva, i tot i que no serà tan necessària com pels infants que s’incorporen de nou, cal tenir cura, ser delicats i respectuosos amb el seu període d’adaptació.

Per altra banda, també hi ha noves incorporacions, infants que no han estat mai a la llar i que se’ls obre les portes a un “nou món”, un lloc on interactuen amb altres infants, d’edats iguals o diferents, iniciant-se en la socialització. Aquesta, és una etapa on els infants aniran adquirint més independència i s’allunyaran de la seva zona de confort.

Des de la llar, donem un gran valor a aquest procés, i la nostra manera d’entendre’l és a través del respecte, acompanyament, atenció, afecte i escolta, ja sigui per a les famílies com també pels infants. Així doncs, busquem que tots i totes tingueu una adaptació harmònica, càlida i plaent.

Les vivències per part de les famílies, com també dels infants, són diferents i úniques, i a vegades no segueixen un mateix patró. Tanmateix, però, serà necessari l’establiment de vincles efectius i de confiança entre educadores, tutores i companys/es, perquè els infants se sentin segurs, es desenvolupin plenament, i s’iniciïn a un joc compartit i lliure, amb el qual exploren tot allò que els envolta.

Setmanalment, amb l’equip educatiu, i amb l’acompanyament de l’equip pedagògic, reflexionem sobre les nostres pràctiques i com millorar, dia a dia, les accions, les dinàmiques i l’autonomia que porten a terme els infants a la llar. Les nostres reflexions ens inviten i provoquen a millorar la nostra pràctica, i per aquest motiu, i des del sentit comú, amb una mirada respectuosa, i davant de l’observació d’una necessitat per part dels infants, actuem d’unes maneres o altres.

Recentment, hem iniciat un canvi de plantejament caminant cap a aquesta adquisició d’autonomia, la qual s’adquireix des de les edats més primerenques i, des de la llar, intentem potenciar-la des de tots els àmbits. Aquesta vegada, ens hem centrat en un aspecte tan comú com pot ser l’acció de beure, ja que tot i tractar-se d’un canvi que podem considerar venal, a ells els acosta una mica més a la realitat que els envolta. Així, aquest procés s’inicia amb gots adaptats, i quan l’infant està preparat, s’introdueix el got de vidre, el qual el fa ser més conscient de la cura del material (el vidre es trenca), de la precisió de moviments (com em poso el got a la boca? Quins moviments he de portar a terme? Com he d’agafar el got?) i també permet visualitzar l’aigua que s’aboca (n’hi ha prou? Massa?).

L’acció s’inicia com un joc, però a poc a poc, esdevé en accions curoses i moviments delicats, precisos i amb intencionalitat.

Tanmateix, per arribar a fer-ho amb autonomia, caldrà prendre’s temps per: rebre ajuda de l’educadora; Identificar el got; controlar el moviment implicat; posar en pràctica les nostres habilitats, assajant i errant en les nostres accions; i finalment, adquirir precisió amb la pràctica.

Així un acte rutinari, esdevé en un acte ple de sentit.