El moviment lliure, defensat per Emmi Pikler, és aquell que els infants duen a terme sense ser forçat i sense presses, el qual es va adaptant a les seves capacitats motrius. Si bé és cert que totes les etapes del moviment lliure (d’estar estirat panxa enlaire a caminar) són universals i són vitals pels desenvolupaments posteriors, també ho és comprendre que l’evolució motriu és molt variable entre infants i s’han de procurar no forçar-la.

Des de la llar, compartim aquesta mirada, i procurem respectar cada una d’aquestes fases, per tal que els infants les assoleixin progressivament amb naturalitat, seguretat i confiança, amb el nostre acompanyament i escalf.

Per aquest motiu, la primera posició en què col·loquem a l’infant a terra és panxa enlaire, per facilitar-li la descoberta del cos, de l’entorn i dels materials que situem, estratègicament, en aquest, però al seu abast. Quan l’infant tingui la musculatura preparada, es començarà a girar panxa a terra, per posteriorment reptar sobre la panxa i gatejar. Només un cop superades aquestes etapes, els nadons, podran asseure’s, posar-se sobre els genolls, dempeus i començar a caminar, de manera autònoma. Serà aleshores quan, l’adult, també els podrà col·locar amb aquestes posicions que, prèviament han aconseguit els infants.

“És inútil i perjudicial intentar ensenyar a un infant alguna cosa que pot aprendre ell sol en el moment que estigui preparat” Pikler, E.