Els hàbits a la llar. Els moments de cura.

Els infants berenen junts cadascú al seu ritme. Els agrada asseure’s junts. N’hi ha que prefereix jugar una estona més i arriba més tard a la taula per berenar. Es respecta el joc. És un moment de trobada entre ells, es miren, fan gestos, s’imiten, riuen junts alhora que mengen.

Els encanta el moment de rentar-se les mans i la cara i aixugar-se. També són moment d’interacció per ells i elles, doncs es miren com fa l’altre i s’ajuden.

Els moments de cura són essencials per crear vincle entre l’adult i l’infant. Durant els canvis de bolquers, els àpats,etc es crea lligam entre l’adult de referència a la llar i l’infant. Són aquests moments de satisfacció de necessitats físiques i emocionals que proporcionen seguretat  confiança en l’infant, vist per l’educadora com un ser capaç que també participa en aquests moments de cura.

 

 

La mirada atenta, l’espera, l’anticipació amb el tacte, amb la paraula i amb el gest de l’adult que en té cura amb l’infant li dóna confiança i respecte i de mica en mica es va fent més partícip i autònom en aquests cuidatges tan importants en el dia a dia,essencials per a que pugui anar descobrint el món i explorant el seu entorn.

Els àpats amb els infants alguns ja mengen sense gairebé ajuda i participen amb els hàbits d’higiene abans i després de dinar.

A mig matí oferim fruita als infants. Demanem fruita a les famílies per compartir tots i totes. Així fan tast de peres, mandarines, plàtans i kiwis segons l’época de l’any. Se’l mengen amb molt de gust i contínuen jugant després. Fan un petit descans, mengen assentats en un racó de l’estança o al jardi.

Els infants viuen molt els seus hàbits i necessitats satisfetes. D’això depèn que el nen/a es trobi que si ha menjat, ha dormit i es troba net pugui jugar i apendre i de mica en mica ser més autònom.

Els moments de repòs són necessaris entre els més petits. A cada estança troben on descansar si ho necessiten, i se’ls respecta sempre que ho necessitin, sigui el moment del dia que sigui.

Així de mica en mica i trobant-se més segur podrà autorregular-se i participar més d’aquests hàbits tan necesaris pel seu benestar i assegurar la continuïtat del seu joc-aprenentatge. Així passarà de menjar a la falda (a nadons i 1 any) a asseure’s quan pugui fer-ho i participar dels àpats primer amb suport de l’educadora i després menjant sol.

També participarà més dels canvis de bolquer. Si se’l deixa moviment quan és nadó i es fa amb cura, l’infant mostrarà interés per participar i de mica en mica a mesura que es veu més segur i amb capacitat de fer, ja més gran arribara a baixar pantalons i treure el bolquer. Tot això farà més fàcil també el control d’esfínters i passar del bolquer al wàter.

 

 

Els àpats, l’hora del dinar. Cada grup dina a la seva estança amb la seva educadora tutora i la reforç. Quan tenen l’any i ja caminen estan preparats per dinar a taula. Es van introduïnt els aliments sòlids en funció del seu moment evolutiu.