Pikler, Lóczy

EL MODEL PIKLER- LOCZY
Principis Model Loczy :
– El respecte a l’infant com a persona, com a ésser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn. Per tant, reconeixement de l’infant com un ésser competent.
– La llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia. Respecte i cura cap el cos de l’infant. L’adult acompanya, però esperant els moviments de l’infant, facilitant que ell pugui realitzar les seves accions. Valor de l’activitat autònoma: desenvolupar el gust per l’activitat autònoma és fonamental en l’educació de qualsevol infant. A través d’ella els petits poden acumular experiències que afavoreixen un desenvolupament motor harmoniós, i assenten les bases d’un bon desenvolupament intel·lectual gràcies a l’experimentació de les situacions. Per tot això des de ben petits s’ha de situar a tots els infants en les circumstàncies adequades per tal de que puguin descobrir el plaer que els hi pot aportar la seva pròpia activitat espontània.
Perquè la seva activitat tingui significat és necessari que neixi sempre de la pròpia iniciativa del infant, i és necessari deixar-li una llibertat absoluta de moviment en totes les situacions al mateix temps que es protegeix dels possibles perills.
Per respectar aquesta llibertat l’adult no intervé de forma directa. En l’àmbit motor no imposa ni la seva estimulació, ni la ensenyança, ni la seva ajuda que tornarien al infant passiu i depenent. Tanmateix, estimula constantment l’activitat motriu dels petits de forma indirecta, de tres formes:
– Mitjançant la progressió de situacions en les que situa a l’infant i la diversitat de material que fica al seu abast en funció dels seus gustos i possibilitats.
– Mitjançant el respecte al ritme de les adquisicions motrius de cada nen i nena.
– Mitjançant un comentari verbal que de tant en tant reconeix el mèrit de l’infant i l’ajuda a prendre consciència del seus progressos.
– La pedagogia de la vida quotidiana, el valor de les petites coses, grans coses per als infants. La comunicació verbal de totes les actuacions que la persona adulta fa a l’infant. La suavitat dels gestos. La petició de la seva participació i l’espera atenta de la seva col·laboració en aquestes activitats quotidianes d’alimentació, higiene, vestit, etc.
L’estabilitat, la regularitat, com a font de seguretat. El valor de les relacions personals estables, de la constància en les actituds educatives, i de la personalització de la relació entre adult i infant que proporcionen la seguretat necessària al petit per al seu progrés global.
Durant els moments d’atenció personal, és a dir, en el moment dels àpats i en el canvi de bolquers, l’educadora ha de crear una relació de qualitat amb l’infant ja que això li permet sentir-se especialment segur i poder anar desenvolupant la seva autonomia en la resta de la jornada, en els moments de joc i en la relació amb els altres infants.
Concepció de l’infant com un ésser actiu des dels seus primers dies de vida.