Pedagogia Interactiva

La pedagogia interactiva es basa en : la preparació d’un espai adequat, d’un material adequat i d’una actitud adequada de l’adult. Tot això amb l’objectiu de facilitar les trobades entre els infants. Partim de la reflexió de Piaget quan deia que tot allò que li ensenyem a l’infant evitem que ho descobreixi per ell mateix. Sabem que tot el que l’infant descobreix i experimenta per ell mateix és el que assimila, recorda i forma part d’ell mateix. Reivindiquem la força del grup, de les relacions per poder anar més enllà en el propi descobriment. L’infant a la llar troba d’altres infants i les relacions simètriques que s’estableixen aporten coneixements, benestar, confiança… L’adult no pot ensenyar-li algunes de les coses que l’infant aprèn amb els altres infants.
Abans de cada sessió a l’aula cal :
1. Definir els objectius
2. Escollir les activitats

3. Escollir el material
4. Organitzar l’espai

5. Definir el rol dels adults durant les sessions.

A partir del referent de la Pedagogia Interactiva considerem que l’adult, havent creat una bona relació amb l’infant en els moments de la cura, ha de tenir una actitud no intervencionista en els moments de joc. Observar aquest joc, pensar quines situacions son les idònies, preparar material, anar-lo canviant, etc.
La presència disponible de l’adult, la seva actitud no intervencionista que possibilita que els infants es trobin entre ells i puguin comunicar-se.
Aquest és el seu rol: un adult que acompanya, que està present i disponible.
Un adult que fa una avaluació continuada de la pròpia pràctica (autoavaluació reguladora).
Entenem l’educadora com a facilitadora dels descobriments dels infants, sent per tant el seu rol el d’acompanyar, d’estar present i disponible, és a dir, un rol no directiu, però sí una actitud comunicativa, prenent consciència de la importància del nostre cos, de la nostra postura, de la nostra manera de parlar.
Una professional amb capacitat i competència per tal d’organitzar, facilitar, observar i intervenir educativament al llarg del procés. L’educadora funciona com a model i transmet uns certs valors culturals i, per tant, ha de ser conscient i respectuosa vers altres valors culturals i ha de tenir cura dels missatges que dóna tant als infants com a les seves famílies. Ha de ser flexible davant la diversitat de situacions que se li presentin. Aquesta flexibilitat també és important de cara a un bon treball en equip, compartint idees i punts de vista diferents, aportant noves propostes, ajudant a crear un bon clima, valorant la pròpia feina i la dels altres, rescatant elements positius del treball quotidià.
Les educadores (tutores i educadores de suport educatiu), s’organitzen a partir del treball en equip. Considerem necessària una autoavaluació continuada de la pròpia tasca professional.

Sense menysprear la importància de la interacció entre adults i infants, en l’actualitat es disposa de suficients experiències que demostren que la interacció entre els infants juga un paper fonamental en el desenvolupament de competències cognitives, socials i afectives, atesa la major proximitat existent entre els seus sistemes interpretatius.
Les interaccions que tenen lloc entre els infants, ja sigui dins del grup d’iguals o bé amb els nens i les nenes més grans o més petits, generen una gran riquesa de situacions: tenen la possibilitat d’obser-var, imitar i reproduir l’activitat dels altres infants, d’ajudar o ser ajudats, de col·laborar, compartir si-tuacions i construir coneixements conjuntament. No obstant això, el desenvolupament no és només resultat de les noves conductes que l’infant va aprenent mitjançant procediments de còpia o imitació del que succeeix al seu voltant, sinó d’un procés de construcció específic derivat de la mateixa activitat.
L’ajut que un infant ofereix a un altre per resoldre una determinada situació o tasca, ja sigui actuant com a model o bé aportant les seves destreses, idees o punts de vista, li està subministrant procedi-ments que li permetran construir o consolidar aprenentatges i, per tant, desenvolupar capacitats.
Així mateix, la interacció entre iguals té una gran incidència en els processos de socialització, en l’adquisició de competències i destreses socials, en la mesura que han d’aprendre normes i posar límits a la pròpia actuació, modular i ajustar el propi comportament al dels altres infants, acceptar altres punts de vista i relativitzar el propi, posar-se d’acord i trobar solucions als conflictes que, de tant en tant, comporta tota interacció.
Tanmateix, l’element decisiu no és la quantitat d’interaccions sinó la seva naturalesa. Així, les situacions en què els nens i les nenes tenen l’oportunitat de confrontar punts de vista, repartir rols i acordar responsabilitats, com sovint es pot observar, per exemple, en el joc simbòlic o en la cooperació que s’estableix per aconseguir una determinada fita, repercuteixen favorablement en la construcció de coneixements.

loczy dibuix