LES MALALTIES I LA LLAR D’INFANTS
Els nens i les nenes es posen malalts i això es un fet natural. Durant el primer any de vida els nadons es posen malalts poques vegades, perquè gaudeixen, encara dels beneficis de les defenses de la mare. A mida que els infants es van fent grans aquestes defenses desapereixen per començar a crear les seves pròpies.
Sovint els pediatres donen la culpa a les escoles, però cert és, que els virus no viuen a les nostra escola, ja que està ben neta i desinfectada. Són els propis nens i nenes els que porten els virus. Per tant hi ha virus on hi ha nens, sales d’espera de les consultes, parcs infantils…
Quan un infant està malalt (tos, mocs, mal d’orella, diarrees… amb febre), no pot anar a la Llar d’Infants. Per dos motius:
– Perquè no es troba bé i necessita unes atencions individuals i un entorn tranquil, com és a casa.
– Perquè contagia als seus companys de clase.
La normativa del nostre centre estableix que un infant pot tornar a l’escola quan ha passat 24 hores sense febre i sense medicació per treure la febre, és a dir, amb símptomes clars de que l’infant està curat. Cal respectar el temps d’incuvació i curació i actuar de manera responsable cap el vostre fill o filla i també cap els seus companys d’aula.
EL PROCÉS D’ADAPTACIÓ
L’assistència a la Llar d’Infants suposa per al nen i la nena començar a familiaritzar-se amb persones, espais i materials diferents als coneguts en el seu àmbit domèstic. Aquest canvi farà que vagi ampliant el seu món i descobreixi les pautes de comportament dels grups socials que l’envolten.
Per a molts dels nens i nenes, l’assistència a l’escola bressol suposa la primera sortida de l’àmbit familiar i per tant, un allunyament dels models de referència. els exigeix un esforç d’adaptació a uns espais, ritmes, rutines, companys i adults amb els quals haurà d’establir relacions. Però al mateix temps, la llar suposa una oportunitat per créixer i madurar, per afirmar-se en la seva pròpia identitat i iniciar d’aquesta manera, el coneixement i l’adaptació al món exterior.
El nen i la nena han de ser capaces d’assimilar els canvis que suposa aquesta nova etapa en la seva vida quotidiana i per a això, considerem de gran rellevància iniciar el curs amb el que anomenem procés d’adaptació.
El període d’adaptació és “el camí o procés mitjançant el qual el nen i la nena van elaborant des del punt de vista dels sentiments, la pèrdua i el guany que li suposa la separació, fins a arribar voluntàriament a una acceptació interna de la mateixa“.
Per realitzar aquest “assoliment” el nen i la nena necessiten, entre altres coses, temps, el seu temps concret. Cal tenir en compte que tots els nens i nenes no són iguals, per tant l’adaptació d’uns i d’uns altres també serà diferent. Hem d’evitar comparacions, ja que això no beneficiaria a ningú i menys als propis nens.
Volem aconseguir per a tots els nostres alumnes un procés individualitzat que els permeti adaptar-se al seu propi ritme, proporcionant-li a cadascun les ajudes que necessiti segons les seves característiques.
La col·laboració dels pares serà fonamental perquè junts ajudem al fet que els nens i nenes vegin la llar com una casa que els dóna seguretat, confiança, que els ofereix la satisfacció de les seves necessitats, que els estimula, en definitiva, una casa on desenvolupar-se i créixer feliços.
Desde la Llar d’Infants aconsellem una entrada gradual, dediquem tot un mes a l’adaptació dels nens, d’aquesta manera aconseguim que els nens coneguin l’espai, es familiaritzin amb les educadores i amb els diferents ambients i rutines de la llar de manera progressiva. És important començar amb poques hores d’assistència, arribant progressivament a l’horari establert per cada educadora.
El nostre objectiu principal és aconseguir que l’infant pateixi el menys possible els efectes negatius de l’adaptació. Com a educadores tractem de crear un vincle afectiu basat en la confiança amb els infants, acaronant-los quan ploren, els escoltem quan parlen, els acompanyem en els àpats i sempre que volen descansar.
L’adaptació és un procés que considerem fonamental, el qual s’ha de valorar qualitativament i mai quantitativament. No existeix un temps o una data límit en que podem dir que els nens ja estan adaptats. Cada infant segueix el seu ritme i té les seves pròpies necessitats.