GRUPS INTERACTIUS

1. JUSTIFICACIÓ GRUPS INTERACTIUS

Uns dels objectius del  projecte de Comunitats d’aprenentatges és emprar actuacions d’èxit educatiu per desenvolupar els aprenentatges .Unes d’aquestes actuacions són el treball amb  grups interactius.

Els grups interactius com a mètode didàctic pretén aconseguir una educació de tots i per a tots els infants a partir de l’agrupació heterogènia dels petits. Encara que sempre iniciem aquest treball amb els infants de I2, i acabem el curs amb la participació dels nens i nenes de I2 i I1. Cada grup estarà format per 4 ó 5 nens, i supervisat per un adult (voluntaris i educadores). Els adults són els encarregats d’introduir l’activitat, guiar al grup i afavorir el debat i la cooperació entre ells. La finalitat d’aquesta estratègia és que tots els infants completin i portin a terme les activitats proposades.

Mitjançant aquesta pràctica educativa s’adquireixen valors relacionats amb la diversitat, la solidaritat, el companyerisme i la cooperació. Aquesta actuació s’inclou en el projecte d’escoles inclusives, a partir del  projecte de transformació social i cultural de la nostra llar i del nostre entorn més proper que conforma la Comunitat d’Aprenentatge.

A la nostra Llar farem servir els grups interactius com a mecanisme en l’adquisició del llenguatge lògica-matemàtic.

L’infant agafa els objectes, els toca i se’ls emporta a la boca, proporcionant-li aquestes accions un gran plaer i satisfacció. De fet, la manipulació és el millor camí que utilitza l’infant per al coneixement del món que l’envolta. Aquesta activitat s’inicia molt aviat i és la font de tot coneixement dels objectes i realitats externes observables.

Seria bo diferenciar el coneixement físic del coneixement logicomatemàtic. El primer permet captar la realitat externa observable mitjançant els sentits (forma, pes, color, grandària,…). La captació externa a través dels sentits facilita la percepció de l’entorn, l’infant va actuant per tempteig successius, així aconsegueix enroscar, formar columnes,… El segon permet captar les relacions que s’estableixen entre els objectes, com ara comparar i ordenar, i establir correspondències. Consisteix en les relacions que s’estableixen entre els objectes: classificar per color, forma, gruix, textura, suposar que és més llarg que,…més petit que,…Més endavant la manipulació el portarà amb la comparació d’objectes dos a dos, establint relacions entre ells, a aquest tipus d’acció l’anomenem correspondència: posar el tap a l’ampolla corresponent, la bata a la seva perxa,…

A la primera infància s’hauran de propiciar i construir tres operacions lògiques substancials que són: la classificació, la seriació o ordenació i la correspondència.