Entrevista a la traductora Maria Rosa Llabrés Ripoll

Literatura grega a escena ha tingut l’oportunitat d’entrevistar a la traductora Maria Rosa Llabrés Ripoll, qui recentment ha publicat a Adesiara una magnífica traducció al català de la tragèdia euripidea d’Ifigenia a Àulida. També ha treballat amb altres tragèdies i poemes lírics originals en grec antic.

Volem agrair a la senyora Llabrés Ripoll la seva generositat i el seu interès en les preguntes que ens va respondre acuradament en l’entrevista que us mostrem a continuació:

1) Quina va ser la raó que la va dur a traduir tragèdies gregues i concretament Ifigenia a Àulida?

Ja fa molts anys que tenia ganes de traduir una tragèdia grega. Concretament, d’ençà que en vaig fer un curs monogràfic amb el Dr. Carles Miralles, quan estudiava a la Universitat. Una vegada ens va dir que valia la pena d’estudiar grec, només que fos per llegir una tragèdia, i aquestes paraules se’m van quedar gravades. Ara trobo que realment la tragèdia és el gènere, o un dels gèneres, on la llengua grega desplega al màxim la seva capacitat expressiva, el seu poder d’evocació.

La Ifigenia a Àulida d’Eurípides la vaig escollir perquè era una de les poques tragèdies importants que encara no havia estat gaire traduïda al català (només en vers per Carles Riba). I llavors, com més l’anava llegint, més m’agradava i més aspectes interessants hi veia.

2) Creu que l’obra d’Eurípides ha estat prou valorada al llarg de la història?

Com explico a la introducció a Ifigenia a Àulida, l’obra d’Eurípides va tenir un èxit més aviat pòstum i va ésser objecte de judicis contradictoris. Possiblement és a partir del segle XX quan més se l’ha valorat; d’una banda, pels nous corrents de la crítica literària, i de l’altra, perquè se l’ha considerat un precursor del pensament modern. En aquest sentit se’n ressalta l’actitud de dubte, l’antibel.licisme i l’aprofundiment en el caràcter dels personatges, especialment els femenins.

3) Com descriuria Eurípides en tres paraules?

És difícil, en tres paraules! Ho intentaré: lúcid, crític, apassionat (i 4: apassionant!).

4) En què consisteix la “feminització” de la tragèdia euripidea?

En la meva opinió, no sols en el fet de donar gran protagonisme a personatges femenins, cosa que també va fer Sòfocles, sinó en les observacions tan encertades sobre el punt de vista d’una dona davant de determinades situacions i les reaccions que pot tenir. Un exemple molt senzill seria la pàrode d’Ifigenia a Àulida, on el cor de noies descriu l’exèrcit grec no com ho faria un home, fixant-se en el potencial bèl.lic, sinó a través de colors, de lluentors, etc. I per descomptat, el primer monòleg de Medea en la tragèdia del mateix nom és la màxima expressió de consciència de les limitacions de la dona atenesa, que es descriuen negativament a través d’una veu femenina, i no com fan altres autors, considerant-les quelcom positiu.

5) Creu que són importants les dones en la literatura grega? Per què?

La dona en la literatura grega té una presència numèricament menor però molt important. A part de les heroïnes de què hem parlat, les escriptores tenen un primer model excepcional en l’obra de Safo, que és la creadora d’un llenguatge poètic, no sols femení, sinó universal. I després, a través del temps hi ha hagut dones poetes d’una qualitat considerable, com les que figuren a Poetes gregues antigues de na Margalida Capellà.

6) Per quin tipus d’heroïnes gregues sent més simpatia, per les dones terribles (Medea, Fedra, Clitemnestra, les Bacants…) o per les dones víctimes (Ifigenia, les troianes, Hècabe…)?

Simpatia en sento per les dones víctimes, però em fascinen totes aquestes dones terribles que has esmentat.

7) Creu que podríem trobar “Ifigenies” a l’actualitat (dones que es sacrifiquen per la humanitat)?

Sí, i tant! Des de sempre la dona sol ésser més altruista, més disposada a sacrificar-se. L’autosacrifici per motius patriòtics és una actitud més pròpia dels homes, però també és possible en les dones.

8 ) Creu que és justificable l’actuació d’Agamèmnon? I la de Clitemnestra?

Jo a l’Agamèmnon d’Ifigenia a Àulida no el justifico gens. Es mostra apenat per la seva filla, però no dubta a sacrificar-la, i podem pensar que en el fons és per desig de mantenir el poder i el prestigi, com li retreu el seu propi germà. Quant a Clitemnestra, basta llegir l’esgarrifant relat que fa ella mateixa en l’obra de com Agamèmnon va matar el seu primer marit i el seu fill nounat; i a sobre, immolarà la filla major… D’aquesta manera, no diré que es justifica però sí que es comprèn que Agamèmnon acabi morint a mans de la seva esposa.

9) Quin gènere mostra millor l’essència grega, la tragèdia o la lírica?

El geni grec es manifesta en tots els gèneres, i el poder expressiu del llenguatge de la tragèdia, de què parlava abans, ja comença en la lírica, de manera que hi ha una continuïtat entre ambdues.

10) Què creu que és més important a l’hora de traduir una tragèdia grega, respectar el llenguatge de la versió original o adaptar el text a la llengua actual encara que s’hagin de realitzar canvis en el lèxic i en l’estil?

Jo parteixo sempre, en les meves traduccions, d’un màxim respecte per l’obra original, no m’agrada suprimir ni afegir res. Ara bé, no sempre es pot ésser estrictament literal perquè no sonaria bé en català. I si la tragèdia s’ha de representar, a vegades sí que cal fer adaptacions.

11) En el cas de la lírica, a l’hora de traduir, què requereix més importància la forma o el contingut dels poemes?

Hi ha diferents opinions entre els traductors de poesia. Personalment, primer tracto de reflectir el contingut de la manera més fidel possible, i després, intento que la versió catalana també tingui una certa sonoritat i harmonia.

Coberta de la traducció de Maria Rosa Llabrés d’Ifigenia a Àulida d’Eurípides.