Com a professora d’història, no hi ha dia que no em plantegi com han canviat les coses al llarg del temps… en molts aspectes, per sort, cap a millor, però en d’altres encara hi hem de treballar més. Em ve al cap la pregunta: realment hem avançat com a societat en millorar aspectes de la vida de les persones com la igualtat, la tolerància, el respecte, l’empatia, el sentit comú, i tants altres valors?
Quan et dediques a educar joves en qüestions tan actuals com la igualtat entre homes i dones, o bé els parles de les noves formes d’esclavitud modernes, has de tenir molt present que aquelles personetes pubertoses, amb les hormones descontrolades per l’edat, seran el dia de demà les persones adultes que prendran les decisions del país, i en algunes ocasions faig com els emperadors romans successors d’August i penso en la frase de l’època “panem et circenses”, perquè només si aquests adolescents mengen i juguen tot va bé. No els demanis segons quins esforços, no els obliguis a pensar més del compte, no els exigeixis allò que surt de la seua zona de confort, perquè voldrà dir que els negues el pa i la diversió; dos elements clau del seu sosteniment infantiloide.
D’alguna manera suposo que els de dalt, els que manen, fan el mateix amb mi, quan prenen les decisions importants. Decideixen el que és just o injust per una home o una dona, o el que és explotació laboral tant al primer com al tercer món. Fan i desfan el que volen, quan i com ho volen: el que ahir era blanc avui és negre i si ho veus gris, el problema el tens tu; en aquesta partida, poc hi tenim a dir, perquè seguim tenint un braç encadenat com el Tercer Estat a les portes de la Revolució Francesa, lligats a les decisions d’uns pocs que imposen la seva voluntat al preu que sigui, perquè saben que mentre pugui menjar i divertir-me no em revelaré, talment en els circs romans, quan la plebs s’oblidava que no eren ciutadans de ple dret, assistint al circ amb un pa a la butxaca. Com deia Marx: quan la història es repeteix, la primera vegada és una tragèdia, però la segona una farsa.
