Sandàlies o talons?, cafè o tallat? faldilla o texans? cotxe o autobús? tablet o portàtil? amanida o pasta? Mil decisions com aquesta protagonitzen el nostre dia a dia sense que ni ens n’adonem; són purs automatismes que tenim interioritzats i que, malgrat no ens ho sembli a simple vista, ens ajuden a viure. Necessitem prendre decisions perquè d’alguna manera hi estem obligats: constantment, immediatament, infinitament…
És cert que no som conscients de la gran quantitat de decisions, algunes ridícules i insignificants, que prenem cada dia, cada hora, cada minut…Però si bé poden semblar menors, en realitat condicionen minuciosament la nostra vida: decidir fer o no fer una trucada, enviar o no enviar un correu, sortir abans o després de casa o de la feina, escoltar o no escoltar una cançó, trobar-se o no trobar-se amb algú, etc., i tantes i tantes circumstàncies, tan possibles com variades, que es poden esdevenir en el nostre dia a dia.
Però una cosa és optar per A o B, i l’altra ben diferent és haver de decidir-se de manera responsable i autònoma davant d’un problema o d’un conflicte. És en aquest moment quan prendre decisions implica sospesar els pros i els contres de les diverses alternatives d’una situació determinada i acceptar les conseqüències que aquesta elecció puguin comportar. De decisions n’hi ha de mil tipus: inconscients, la majoria. Segons els experts, al llarg del dia les persones en prenem una mitjana de 35.000, de les quals només som plenament conscients de l’1%, ja que el 99% les prenem de manera totalment automàtica. En números això equival a 100 al dia i 5 cada hora.
Sovint hem sentit a dir que ‘els errors es paguen’, però… què significa realment aquesta expressió? Tots i totes hi hem pensat alguna vegada, perquè a tots ens ha passat pel cap que les coses haurien sigut d’una altra manera si… ‘hi hauria d’haver anat?’, ‘ho hauria d’haver evitat?’, ‘no hauria d’haver dit…’, ‘hauria d’haver sabut…’, etc., etc., etc.
En fi, siguin quins siguin els infinits dilemes que ens plantegi la vida a cada segon que la vivim, el nostre paper, l’únic paper que no podem evitar de protagonitzar és el d’actors principals, amb errors i encerts, amb èxits i fracassos, però sobretot CONSCIENTS i RESPONSABLES de les nostres decisions, perquè són precisament això: NOSTRES. Ningú por decidir per mi. Ningú pot dir-me què he de decidir. Decideixo perquè és el meu dret, el meu deure i la meua obligació. Decideixo DECIDIR!
http://w28.bcn.cat/___ch___/_udt/assets/docs-ca/presaDecisions/presaDecisions-metodo-toma-decisiones_ca.pdf
