Quan obrim la televisió, fullegem una revista, anem al cinema o mirem els aparadors de moda, el nostre subconscient s’activa, i ho fa amb tan sols pocs segons… ens preguntem a nosaltres mateixes si som una dona com aquelles… si els altres ens veuen així; la pregunta que personalment jo em faig és: com em veig jo? com em veuen els altres? aquestes dones tan dones, tan ben fetes, sempre arreglades i perfectes son les dones reals que volen els homes? es volen elles a sí mateixes? volen ser així de perfectes? ho fan per elles o pels altres? i en aquest cas: qui son els altres? el marit? la família? els fills? les amigues? què?
Una dona real, real, de carn i ossos, ben feta, atractiva, segura, intel·ligent, decidida, independent… aquí fem una parada: independent? de què? de qui? independent vol dir ‘amb independència’, de quin tipus? respecte què o qui? Independent perquè no depèn de ningú?, perquè es val per ella mateixa, pren les seves decisions sense que ningú les discuteixi, sense ni tan sols consultar-les… sense discussions, sense… límits!
La imatge sempre acompanya la dona: de petita abans d’anar a l’escola ja ens hem de pentinar i fer les cues o les trenes perquè així semblem més bones nenes, més educades, més estudioses…aviat ens arriben les ganes de pintar-nos les ungles i de posar-nos talons (com més alts millor!). Si tenim la sort de ser acinturades i de no pesar més de 55 quilos, entre els 30 i els 40 és l’hora de lluir escots i cames: els vestits com més foscos i estrets millor, marcant aquelles corbes que l’edat encara ens permet d’ensenyar…
Qui no recorda la bellesa de l’Odrey a Breakfast at Tiffanys? No només és una dona jove, fina, delicada, amb una pell perfecta, i una cintureta d’avella, sinó que a més a més, té un gust exquisit pels diamants i pels homes. A l’Odrey no li preocupen gens les estries, les arrugues, les dietes o els fills… és una dona real aquesta? si una dona només es preocupa d’ella mateixa, a temps complet, les 24 hores del dia durant tots els dies de l’any… no és una dona normal? és una egoista o una irresponsable per passar-se el temps mirant-se al mirall, preocupant-se pel seu armari, i estimant-se i cuidant-se només a ella mateixa?
És cert que les dones avui en dia treballem, i volem fer-ho per sentir-nos independents econòmicament i decidir per nosaltres mateixes tot allò que afecta la nostra vida: des del color del tint dels cabells, fins a la televisió de plasma del menjador de casa. Però aquest paper de dona moderna és incompatible amb el de dona atractiva, que va a la moda, que surt de compres almenys un cop per setmana i que dedica les tardes del divendres a fer-se manicures i mascaretes?
