Quan es parla de camins tradicionals, es refereix als creats abans de l’existència dels vehicles a motor, per tant, abans de la Revolució Industrial. Tradicionals per haver perdurat i millorat al llarg dels segles, sempre buscant la millor adaptació al paisatge i terreny per on discorren. Els camins poden classificar-se segons la seva amplada i el seu ús:
Camí ral, finançat per l’estat, amb ample suficient per passar dos carruatges, per al trànsit entre poblacions importants.
Camí carreter o de carro, que permet el pas d’un carro farcit de fardells i una persona a la vora.
Camí de ferradura, permet el pas d’animals de càrrega amb les seves alforges.
Camí de sirga, l’utilitzat, a la vora de rius i canals per a l’arrossegament d’embarcacions des de terra.
Sender, el més estret, com una línia entre roques i vegetació que permet el pas d’una sola persona o una cavalleria sense alforges, quasi sempre de terra premsada pel continu tràfec.