Tots hem pogut seguir una mica la notícia al mitjans de comunicació sobre la mort d’en Nelson Mandela, més que res perquè el seu comiat ha durat més d’una setmana. Podeu seguir-ne la informació completa posada al dia aquí a ElPaís.
O llegir-ne un bon resum organitzat per temes dins la Wiquipèdia.
EL País: El presidente de Suráfrica, Nelson Mandela, entrega la Copa del Mundo al capitán de la selección de Suráfrica, François Pienarr, tras ganar a Nueva Zelanda en Johannesburgo, el 24 de junio de 1995. (REUTERS)
La lliçó que va donar-nos, relacionada amb l’esport, és la utilització que va fer, poc després de ser alliberat i esdevenir president de Sud-àfrica, d’un esdeveniment esportiu com és la Copa del Món de Rugbi de 1995: va aprofitar que la final es disputava a Johanesburg, com a medi per treballar la reconciliació i el perdó entre els blancs Afrikaners, antics promotors de l’apartheid i els negres que van patir-lo. Va demanar als sudafricans negres, que en lloc de decantar-se per la revenja, com a mostra de perdò, compartissin un dels símbols nacionals dels sud-africans blancs: el suport a l’equip de rugbi springboks. Així Nelson va fer interessar pel rugbi als sud-africans negres i va encoratjar el seu capità François Pienaar a guanyar el campionat per aconseguir inspirar la unió de tots els sud-africans… Cosa que van aconseguir.
L’Esport ajuda a assolir valors positius en les persones.
La pel·licula Invictus explica tot aquest procès…
Aquí teniu un extracte d’un article sobre els springboks a la Wiquipèdia on es parla d’aquest fet:
“El 1994 després d’haver estat vint-i-set anys a la presó, Nelson Mandela va ser votat com a president de Sud-àfrica. Uns dies després de ser proclamat president va anar a mirar un partit dels Springboks i es va adonar que els Sud-africans negres animaven a l’altre equip, perquè per ells els Springboks encara representaven l’apartheid. Mandela es va reunir amb François Pienaar, el capità de Sud-àfrica, i li va dir que si guanyaven el mundial del 1995 unirien i inspirarien la nació, més encara perquè el mundial era a Sud-àfrica. Quan Sud-àfrica va guanyar, Mandela es va posar la samarreta amb el nombre sis, el mateix que el capità, François Pienaar i li va donar la mà. Aquest va ser un gran gest de reconciliació racial. En la pel·lícula “Invictus” es veu clarament aquest fet, com Mandela creu que el mundial pot canviar Sud-àfrica i queda demostrat.” [7]
