Havia una vegada una noia que era molt bonica. Era la més bonica del seu carrer. Tots la miraven quan passava.. Aquesta noia volia unes arrecades.. Volia adornar les seves orelles amb unes arrecades..
Aquesta noia, volia posar-se unes arracades, però, la seva mare li va dir: No, no!.. No vull que et foradin les orelles.. Arracades no!..
La noia es va enfadar.. Es va enfadar molt.. I va prendre una decisió. Al dia següent, quan les botigues van obrir les seves portes, va anar a una d’elles i li va dir al botiguer: “Vull una anella pel melic”.. La noia va pensar que si es posava l’anella o arracada al melic, la seva mare no la veuria..
Autor: Mohamed Ikne