Hi havia una vegada un pagès que tenia un petit hort el qual li donava aliments per poder viure ell bé i la seva família. El que li quedava ho venia al mercat local per poder treure’s uns diners extres, ja que el seu treball de moliner no estava gaire pagat.
El problema era que quan ja tenia totes les fruites i les hortalisses llestes per arrencar i menjar, els animals del bosc venien i li treien tot o quasi tot el que havia plantat durant els llargs mesos de primavera. El pagès, que era molt llest , va maquinar una trampa pels animals, però que no els matés ja que si algun animal queia volia poder menjar-se’l, però si l’animal es movia molt sí que podia ser mortal ja que la trampa tenia punxes molt afilades per matar-lo si s’estigués escapant.
Quan va arribar el dia que la collita ja no estava verda, el conill va voler menjar els preciosos raïms que el pagès havia plantat el passat hivern, amb tanta mala sort que va caure a la trampa. Va començar a cridar i plorar, ja que veia que les seves hores s’acabaven i que el pagès se’l menjaria al vespre. Com que cridava i plorava tant, va poder atreure a una serp, la qual li va dir que si volia el podia treure d’allí. El conill volia escapar-se de la trampa però també volia que la serp caigués allí, ja que li tenia rancor per ser tan sàbia .La serp va anar a ajudar el conill, però quan ja estava apunt de sortir va estirar la cua de la serp per arrossegar-la a la trampa. La serp va quedar atrapat però el conill també perquè amb la força que havia fet no li va quedar temps per poder fugir. La serp li va dir que ara moririen els dos per la seva tossudesa el pagès menjaria cua de serp i pota de conill per sopar. Però la serp, que era molt escorredissa, va poder escapar deixant el conill atrapat, mentre li explicava:
Una vegada hi havia una guineu i un corb que volien agafar un tros de formatge que hi havia al terra , però el corb va ser més ràpid i va poder agafar-ho. La guineu ,amb la seva astúcia , li va dir que li cantés una cançó de les que tan bé cantava. El corb, afalagat per la guineu, va començar a cantar i li va caure el tros de formatge de la boca i la guineu va poder tenir el lacti.
El que volia dir la serp era que la ingenuïtat del corb era la mateixa que la seva i que tots dos acabarien malament per aquell defecte. La serp se’n va anar a temps de no ser vist pel pagès i així salvar la seva vida. El conill no va tenir la mateixa sort. Per això s’ha de aprendre a conviure amb els altres, així es poden fer bones amistats i cultivar respecte mutu, deixar els orgulls i el que vols que pensi la gent de tu i procurar de viure feliç.
Tracta bé als altres ja que no saps mai quan els necessitaràs
Miquel Vilà 