Tot va començar un dissabte assolellat, tranquil, en un parc aïllat de la civilització amb un   bosc suficientment gran per perdre’s i que ningú se n’adonés.

El gos i el gat amb els seus pares van dirigir-se a un parc amb la finalitat que els pares poguessin parlar i els nens jugar.El gos era més segur d’ ell mateix, així que va optar per fer més amics al parc, mentre que el gat no se separava del gos i evitava qualsevol contacte amb desconeguts.

La multitud, el soroll i la llum del dia van desconcertar els pares. Després d’ una estona van perdre de vista els seus fill que, per tant, eren vulnerables a qualsevol perill.

El gat li va demanar al gos de tornar amb els pares però el gos, tossut com ell mateix, no va acceptar i li va proposar d’ aïllar-se de tota la gent i anar al bosc. El pobre gat el va haver de seguir per no quedar-se sol.

En arribar al bosc, es van trobar una jaqueta que aparentava ser d’ un nen. Tots dos es van mirar i van pensar que algun nen l’ havia deixada allà per anar a jugar dintre del bosc. Veure la jaqueta els va donar seguretat per pensar que hi havia algú jugant al bosc.

Es van endinsar en el bosc i van trobar una casa llarga, estreta i amb una porta rodona feta a mida, i el gos va optar per apropar-se i mirar per les finestres, però eren fosques i això impedia veure l’ interior.

Al cap d’ una estona algú es va acostar amb la intenció de parlar amb ells; en girar-se van veure una serp que aparentava ser la propietària de la casa. La serp es va presentar i tot seguit va preguntar què feien allà. El gos immediatament li va respondre que havien anat a jugar al bosc, ja que és gran i ningú no els molestaria.Tot seguit la serp els va proposar de jugar separats a comptar i amagar així seria molt més difícil trobar-los. Al cap de poc temps els dos nens ja estaven preparats perquè els busquessin.

El gat, més inquiet i insegur, va voler anar a veure el gos per confirmar que estava bé, però no es trobava amagat on ell suposadament havia dit. Aleshores, el gat desorientat es va adonar  de les intencions de la serp, però quan va voler tornar a la sortida ja era massa tard, la serp ja l’ estava esperant per posar-se les botes.

No et refiïs de qui no coneixes

Dídac Sendra