Una tarda d’estiu, un Os i un  Os rentador jugaven al bosc a córrer al voltant dels arbres. Comptaven fins a tres i corrien veloçment fins a arribar a l’altre costat del riu.
Van fer diverses carreres però  l’Os rentador guanyava contínuament. Com a excel·lent pica-soques que era i acostumat a pujar a la part alta dels arbres per arribar al seu cau, corria tan de pressa que  quan arribava l’ Os, l’ Os rentador ja havia tingut temps de descansar per a la propera cursa.
L’Os estava fart de perdre i ja s’havia cansat d’arribar sempre l’últim, així que es va enfadar i es va posar a ploriquejar. Se sentia trist perquè el seu amic no el comprenia i ja no va voler jugar més amb ell.
Més tard un gos, que era un altre amiguet que solia jugar amb ells al bosc, va  veure que feien carreres, en va voler córrer una amb ells i van tornar a comptar per començar. En aquesta ocasió, per a sorpresa del’ Os rentador, va guanyar el gos, i com que va deixar de ser el guanyador, va començar a saltar de ràbia i  cridava:

Vull guanyar jo, vull guanyar jo!

Aleshores el seu amic gos, els mirà a tots dos i sorprès els va preguntar:
Però, no estàveu jugant a carreres? Si és un joc, per què us enfadeu?

I aleshores va explicar l’ exemple de la cursa de sabates, i la història començava així:

    “Havia arribat el gran dia de la competició i la girafa que era la més presumida de tots els animals s’ anava rient dels defectes dels altres animals.

Quan era l’ hora de començar la carrera tots els animals portaven unes sabates molt boniques; el rinoceront les portava verdes amb ralles blanques, la tortuga les portava blanques, la guineu taronges, la zebra vermelles i la girafa marrons.

Però just abans de començar la cursa se’n va adonar  que no es podia cordar les sabates de tan alta com era, i va demanar ajuda suplicant.

Llavors la guineu li va dir que, com podia haver comprovat, tots tenien defectes, així que era millor no anar rient dels altres.”

Van acabar la carrera i ho van celebrar tots molt contents i com a grans amics. D’ aquesta manera va ser com el gos va fer veure a l’ Os rentador i a l’ Os que,a l’ esport, no  sempre s’ ha de guanyar:

Allò important és que gaudim i que ens alegrem pel que arriba primer, no que ens enfadem per no ser-ho nosaltres. Els amics són feliços quan estan junts sense importar qui guanya.

Allò millor de l’esport són les amistats que s’hi creen

Adrià Pacheco Bartrina