Una tarda grisa d’hivern, un gos anava caminant pel carrer  buscant menjar, ja que quan era petit l’havien abandonat a causa de la seva mala aparença. Després d’una llarga caminada, per fi va trobar una bossa plena de restes de menjar que algú havia deixat al carrer al costat de les deixalleries. A qualsevol altre gos allò li haurien semblat simples escombraries, però per a ell era una delícia. Estava molt content d’ haver trobat aliment però just en aquell moment, abans de començar a menjar, va veure passar un gat molt prim que semblava estar afamat i el gos amb tota la seva bona voluntat va oferir-li’n una mica.

El gat, sense dubtar-ho, va anar corrents cap a aquella bossa i s’ ho va menjar tot sense donar ocasió  que el gos pogués menjar. Ell, molt trist i decebut, se’ n va anar a buscar més menjar. La gent  del carrer el mirava amb pena, però ningú feia res per ajudar-lo.

En aquell moment va recordar un exemple que li havia posat un cop la seva mare quan era petit. Aquest exemple anava així

“Vet aquí un home tan pobre que no tenia diners ni per menjar. Un dia un repartidor de pizza el va veure i va fer-li tanta pena que li va donar la pizza que portava a la moto.

El rodamón va agrair-li de bon grat el que havia fet. Quan ja es disposava a menjar-se- la va veure un altre home que semblava tenir més gana que ell i va oferir-li’ n una mica. Aquest no va dubtar-ho i s’ ho va menjar tot. El pobre home va quedar-se sense menjar per culpa d’ haver deixat que l’ altre home s’aprofités d’ ell i en aquell moment va adonar-se que no podia deixar que la gent tragués profit de la seva generositat”

El gos va estar reflexionant mentre caminava fins que no va poder més i va caure afamat a terra. Una senyora, que estava fent un volt, el va veure i va pensar que estava mort. Va apropar-se per comprovar-ho i va adonar-se que encara respirava. El va agafar en braços i se’l va emportar a casa per netejar-lo i donar-li  menjar perquè millorés.

Quan el gos va despertar va sentir una flaire de galetes de carn i va pensar que seguia somiant. La dona, en veure que s’ havia despertat, va anar a acariciar-lo però ell va apartar-se perquè no estava acostumat a rebre afecte dels humans. La dona va insistir i li va oferir una d’ aquelles galetes, de la qual ja havia sentit la seva olor anteriorment. El gos va apropar-se cautelosament i va deixar-se acariciar mentre se la menjava. En aquell moment va sentir una pau interior que no havia sentit abans.

La dona va agradar-li tant la companyia d’ aquell gos que va decidir quedar-se`l. A partir  d’ aquell moment mai més va tornar a tenir gana i va sentir finalment què era la felicitat.