Era el primer dia de l’institut, tothom estava nerviós, els alumnes tenien moltes ganes de començar. L’hàmster no coneixia a ningú. A classe la tutora va explicar com funcionava el centre. Era l’hora del pati, molta gent ja tenia amics perquè anaven junts en el col·legi. Ell es va seure en un banc. Mentre estava esmorzant va arribar una companya de la seva classe, la lloba. Tots dos van parlar de la seva vida i es van fer amics, una amistat que duraria tot el curs. També van conèixer més gent.
Al curs següent, arribava el dia de tornar a classe. L’hàmster i la lloba no s’havien vist en tot l’esti
u. Les classes havien començat, tot anava bé fins que va arribar el treball de síntesi. Els grups eren de vuit, el treball consistia a fer un petit curtmetratge. Tenien una setmana per fer-ho… L’hàmster es va fer molt amic de la guineu. Després del treball la guineu i l’hàmster van seguir sent amics, però a la lloba no li agradava la guineu i els seus companys. Ella sabia que la guineu s’estava aprofitant de l’hàmster, per alguns detalls que havia observat. Per fer-li entendre, la lloba li va explicar un exemple al rosegador:
Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits.
– Socors! Auxili! – van cridar
El més prim de tots dos no va trigar a trobar refugi entre les branques d’un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
– Dóna’m la mà i puja’m! – va suplicar – Corre! afanya’t!
– No puc! – va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt – Si ajudo a algú tan gras com tu corro el risc de caure … i no vull que l’os em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s’anaven apropant més a l’homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.
“He sentit a dir que un os mai ataca a un cadàver” – va pensar l’homenet gras – “Em faré el mort”.
Immòbil, es va fer el mort, mentre l’ós l’anava ensumant. Després l’animal se’n va anar, realment convençut que l’home estava mort. Quan l’ós se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n’haurà anat l’ós. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l’orella! – va dir – Què t’ha dit?
– L’os m’ha recomanat que no torni a viatjar, d’ara endavant, amb algú que només pensa en si mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics. I amb aquestes paraules, l’home va seguir el seu camí sol.
L’ hàmster no li v
a fer cas i va seguint sent amic de la guineu.
El 2n cicle començava, els companys de classe havien canviat però tots els amics seguien junts. Ara anaven a 3rC, l’hàmster estava molt content perquè anava amb la lloba i la guineu. A la classe la guineu es va fer dues amigues més. Ara ell sempre feia cas a les seves noves amigues. L’hàmster no entenia per què la guineu no volia ser la seva amiga. La lloba va parlar molt amb ell i li va explicar que la guineu era una trapella. Ell ho va entendre i va deixar de ser amic de la guineu.
No et deixis enganyar pels amics falsos que s’aprofiten de tu, i no estan amb tu quan el necessites.
Muskan Kaur 3rA