Una vegada, en unes terres verges i llunyanes, hi habitaven molts animals un dels quals, el lleó, era el rei. A cap dels animals d’aquell paratge li agradava que fos el seu monarca. Molts habitants ja havien intentat vèncer-lo anteriorment, des del més fort al més enginyós de tots, però el rei sempre aconseguia derrotar-los.

Un dia que el rei descansava tranquil·lament a la seva luxosa tribuna reial, va veure volar un petit pardal davant del balcó i va ordenar que el capturessin, perquè ell també volia saber volar com el pardal, cosa que no podia fer.

L’endemà al matí el pardal es va despertar a una sala palau del monarca, quan de sobte van entrar uns soldats que li van ordenar que s’aixequés i que anés cap a la sala, on es trobava el rei. Tot seguit, el pardal sorprès es va agenollar davant del monarca, fent-li una reverència.

Després d’uns segons en silenci, el rei va aixecar la veu.

-Pardal! Tu que saps volar tan bé i tan elegantment, t’ordeno que me n’ensenyis a mi també, perquè si tu ho pots fer, jo també i millor.

El pobre pardal no va gosar dir res.

Passada una setmana el rei va cridar-lo per poder començar aquelles classes. L’ocell va intentar explicar-li que ell no podia fer-ho perquè no tenia ales i no era possible, però el lleó orgullós com ell sol va insistir que claríssimament ho podia fer, millor i més elegantment que el pardal.

El pardal va decidir pujar a la muntanya més alta de totes aquelles terres, on hi havia els penya-segats més alts de tots. El monarca, que era tan refinat, va voler que el pugessin en un carro per no cansar-se.
Mentrestant el pardal va haver d’anar volant amb les coses del rei que pesaven com un mort. Finalment quan va haver arribat a dalt de tot, el rei l’estava esperant tranquil·lament a l’obra d’un cirerer i ajagut en una butaca, amb els seus criats fent-li vent amb fulles de palmera.

Ja havia arribat l’hora de la veritat, el moment en què el lleó es llençaria des de dalt del penya-segat per poder volar com el pardal. De seguida el monarca va ordenar a l’ocell que li donés uns consells per tal de fer-ho.

El pardal va dir-li que primer de tot havia de tenir ales, cosa que el rei va ignorar completamen;, també li va dir que no havia de tenir por i que havia de ser molt valent, i el rei va afirmar que ja ho era.

Finalment el rei va saltar darrere del pardal, de manera que el pardal pujava volant i el lleó pujava mort cap al cel, o més aviat baixava encara més cap a l’infern.
Tots els animals d’aquelles terres van agrair-li aquest gest al pardal i ell davant de tots aquells animals va contar una història:

–Hi havia una vegada un home molt poderós, que sempre feia burla de la resta, de manera que no tenia amics, i tant l’odiaven els que el coneixien, que cada dia desitjaven la seva mort.
Un dia va veure que un nen corria molt i molt de pressa, la qual cosa que ell també volia fer.
Després d’uns dies pensant com aconseguir-ho va decidir que cada dia es deixaria perseguir per un animal més ràpid que l’anterior.
Va començar amb una tortuga, però com que ho va trobar massa fàcil. El dia següent va optar pel lleopard.
El bon home va començar a córrer com un esperitat davant del lleopard, cosa que va acabar amb una tragèdia, i un bon dinar pel lleopard.