Fa anys i anys, en un llunyà oceà d’Àfrica hi vivia un tauró a qui  ningú s’atrevia a costar-se, ja que tothom li tenia por pel fet de ser tan gran i que es volia menjar a tots als animals que vivien per allà.

Un bon dia, es van reunir tots els peixos i van decidir que no podien continuar vivint amb por, així que van buscar una solució per aquell problema:

-Ens hem de venjar del tauró- va dir el peix.

Però un d’ells, el més gran i madur, no hi estava d’acord i va respondre:

-Això es una bestiesa, el tauró és molt més fort que tots nosaltres, i a més si veu que estem en contra d’ell es posarà violent i acabarem tots malament.

-Però ho hem d’intentar, si no sempre viurem amb aquesta por que tenim contra el tauró.

-D’acord doncs feu el que vulgueu, jo ja us he avisat; després no em vingueu a demanar ajuda. Però aneu en compte, ja sabeu com es el tauró i si s’enfada…

-Sí, sí anirem molt en compte i ja veuràs com ja no ens tornarà a molestar mai més.

Així que un bon matí, es van agrupar tots per idear un pla per fora el tauró.

-Què us sembla si el tanquem a una cova i no el deixem sortir fins que ens digui que marxarà?- diu un d’ells

-Jo crec que quan el deixem sortir estarà tan furiós que es voldrà venjar, i ens farà mal-  va contestar un d’ells

Un altre va opinar:

-Podríem fer un concurs de pols-

Però tots s’hi van negar, perquè deien que el tauró tenia molta més força que ells.

-Podríem enganyar al tauró dient-li que hi ha un lloc on trobarà menjar. Nosaltres hi estarem amagats i quan el tauró arribi  nosaltres sortíem del nostre amagatall i l’acorralarem.

Tots hi van estar d’acord, així que al matí següent es van començar a prepara-ho tot.

Un d’ells va ser l’encarregat de dir-li al tauró i portar-lo al lloc on havien quedat tots. Un cop va arribar el peix acompanyat del tauró, van sortir tots els peixos que ho havien prepara i el van acorralar.

Apunt de matar-lo un dels peixos va dir:

-Podem fer un tracte, et deixarem anar amb un condició que no tornis a posar un peu al nostre oceà.

El tauró va estar d’acord amb el que deien, així que un cop el va haver deixat lliure, va sortir corrents i no va tornar a posar un peu allà.

Andrea Rodilla