Tot va començar quan un dia en un estany tropical d’Austràlia un cocodril ja no tenia menjar per alimentar-se, ja que s’havia cruspit a tots els animals del llac, i va decidir que faria un pla per aconseguir nous nutrients. Havia de trobar la manera de fer-se amic de les altres bèsties , i guanyar-se la seva confiança per després poder-se’ls menjar.

L’endemà, quan tothom estava despert, va sortir de l’aigua i va fer veure que plorava desconsoladament. La granota, que prenia el sol en una roca, en sentir el plor s’acostà al cocodril i li preguntà que li passava:

-Com és que plores?

– Perquè no tinc amics, sóc l’animal més temut del regne i ningú es vol acostar a mi, tothom em té por…

La granota en escoltar les paraules del cocodril va sentir una gran empatia i li va prometre al cocodril que serien bons amics.

Va passar el temps, la granota i el cocodril van agafar molta confiança, eren amics inseparables , fins que un dia la bèstia ,afamada i cansada d’esperar el seu menjar, li va explicar un exemple:

Un  vell  lleó afamat va decidir utilitzar  la seva astúcia per aconseguir menjar,  va dirigir-se a una cova i es va estirar a terra, gemegant i fingint que estava malalt. D’aquesta manera, quan els altres animals passaven per fer-li una visita, els atrapava immediatament per menjar-se’ls. Tothom qui s’acostava a la cova, acabarà morint a les seves urpes.

Després d’aquelles paraules la granota va sentir una gran por i va voler marxar d’aquell lloc, va cridar i va fer un petit salt, però no va tenir temps de fer cap més moviment ,el cocodril es va menjar a l’amfibi sense compassió.

Una amiga de la granota que estava amagada sota les pedres, veient tot el que havia passat ,va sentir una gran pena però també una gran ràbia i va decidir que es volia venjar del cocodril. Va cridar tots els animals de l’estany, havia preparat una venjança.

Un matí que el cocodril estava tranquil dins l’aigua prenia el sol sense cap preocupació, va veure que tots els animals es movien, que s’acostaven a ell, però no va immutar-se. Aleshores va arribar la granota i es va posar a cridar. Llavors el cocodril va sortir de l’aigua i es va queixar de el soroll que estava fent. La granota juntament amb els seus companys li van recriminar la seva actuació ,però el cocodril amb to prepotent els va dir que callessin.

En acabar aquestes paraules la petita bèstia i els seus companys van unir les seves forces per matar a l’animal que no va tenir temps d’aprendre la lliçó.

Marta Pérez