Hi havia una vegada un cérvol que tenia l’ego molt alt. Els altres animals l’envejaven ja que era una bèstia prima, ràpida, de colors macos i molt llest. Cada matí sortia a córrer pels prats i a lluir-se davant dels qui l’admiraven.
-Bon dia cérvol! Veig que has dormit bé aquesta nit, sempre estàs radiant i plena d’energia- va dir el conill.
El conill el podríem considerar el seu professor particular i sobretot el seu millor amic, sempre l’aconsellava per anar per bon camí, no tot es basava en la imatge, que ja era bona.
-Bon dia Matik! Dons sí, he descansat molt bé perquè avui toca classe de mates. Abans de començar la classe m’agradaria explicar-te un problema que tinc i no sé resoldre. – El problema és el següent: la guineu m’ha demanat que deixi en ridícul al granota perquè segons ella està grassa i li cau molt malament.
-Mira, t’explicaré un conte…
Hi havia una vegada un nen que feia bullying a un company de classe. Els abusos que sofria aquell noi eren diversos, des de psicològics a físics. Aquell noi no li havia fet res, i no s’explicava el perquè de les tortures. Passat un temps, en el qual tot anava a més, el nen va decidir acabar amb tot aquell sofriment de la manera més ràpida però no pas la més bona…
El nen que li provocava aquells abusos i que el va portar a aquella situació es va penedir moltíssim del que havia fet, només per diversió de veure sofrir a una persona que per l’aparença que té no li queia bé. Aquell nen va haver de suportar la mort del seu company en la seva consciència i els retrets de tots els pares…
“ No jutgis ni facis mal a qui no coneixes perquè el temps t’ho acabarà pagant”
Al dia següent, el cérvol va anar a veure a la guineu i li va dir que estava amb ella i que s’enfrontarien totes dues contra la granota. Per convèncer a la seva companya li va dir que elles eren perfectes i que tothom estaria a favor seu.
A la guineu això li va semblar fantàstic, per fi deixaria a la granota en ridícul per sempre i no l’hauria de veure més pel seu voltant.
Les dues van emprendre camí fins al riu que passava pel bosc, on tots els animals adolescents es trobaven per parlar i passar-ho bé. Just quan van arribar el cérvol va deixar que la guineu parlés i, òbviament, va atacar a la granota pel seu pes i poc més, no la coneixia de res i tampoc és que ella tingués un alt nivell de vocabulari. Quan aquesta va haver acabat el cérvol va avançar cap a la granota amb molta tranquil·litat. La guineu i la víctima esperaven que li fes alguna cosa per perjudicar-la encara més si es podia, però tothom es va sorprendre quan li va fer una abraçada i li va repetir una i altra vegada aquestes paraules.
-Estàs perfecta, i mai has de deixar que ningú t’insulti d’aquesta manera.
La granota, emocionada, li va donar les gràcies, va mirar a la guineu i ja no sentia aquella por que una bèstia sense cultura li provocava. Es va adonar que encara que el cérvol tingués l’ego molt alt, tenia un cor enorme i li agraïa contínuament amb la mirada.
Mara Olteanu