Hi havia una vegada, un gos que vigilava un ramat d’ovelles. El gos Rocco estava cansat de vigilar-les cada dia però era la seva feina, que feia molt responsablement i l’amo n’estava molt orgullós. Però un dia, el gos va veure una serp i…
En Rocco es va fer molt amic de la serp, perquè van passar molts dies junts i també perquè la serp s’interessava molt per la feina que feia i cada dia l’adulava dient-li que era el millor vigilant que havia vist mai. El gos va acabar agafant-li confiança malgrat la mala fama de la serp i ell pensà que era bona.
La serp i el gos es van anar fent molt amics i cada dia la serp l’anava a visitar i a vegades li portava menjar…
Un bon dia, la serp li va dir que en el prat del costat on pasturaven les seves cabres, hi havia una gossa en perill i estava apunt de ser atacada per un llop i la pobra gossa necessitava ràpidament l’ajuda d’en Rocco. El gos va començar a córrer com un boig per intentar salvar la gossa i no es va recordar de dir-li a la serp que li vigilés el ramat. Quan Rocco va arribar va veure un prat que semblava mort, no hi havia ni la gossa ni el llop ni ningú. El gos es va estranyar i va pensar que potser estava en un prat més enllà. En Rocco va tornar a córrer per arribar a el prat on se suposava que la gossa estava sent atacada però no va veure a ningú.
En Rocco va anar corrents cap al prat on hi havia les seves ovelles i va veure que n’hi havia una a terra plena de sang, i les altres ja no hi eren: havien sortit corrents pels altres camps. En Rocco es va adonar que la serp l’havia enganyat. Va sortir corrents desesperadament per trobar-les, i va estar quatre hores però només en va trobar a tres de vint-i-cinc. En arribar a casa, l’amo es va desesperar.
Tot i així gràcies a tot el treball que havia fet per ell tants anys li va dir que no passava res. Aleshores l’amo li va explicar una història d’un rei i el seu cavaller.
Hi havia una vegada, un rei molt dolent que sempre maltractava als seus cavallers, però amb aquest últim sempre era molt amable. Fins que un dia va equivocar-se matant a una persona, i més ni menys era la filla del rei. Ell va dir que el matessin, i a l’últim instant abans de que el matessin va de que no ho fessin, que tothom tenia dret a equivocar-se i després el rei va ser bona persona amb tothom.
Després d’aquest exemple, l’amo i en Rocco van sortir junts van sortir corrents a buscar les altres ovelles i al final les van trobar.
Sergi Cotano