En un bosc vivien un cavall i un llop. El llop era molt poderós i tenia el cavall al seu servei. El cavall sempre l’ ajudava i l’acompanyava a tot arreu, era un servent noble i lleial. Quan el llop necessitava alguna cosa, el cavall sempre hi era per complaure’l, però el llop mai li agraïa el seu servei.
Aquell any, quan va arribar l’època de sequera, tots els animals del bosc van començar a passar molta gana.
Un dia, una guineu molt astuta va anar a veure el llop i li va adreçar les següents paraules:
-Senyor Llop, en un bosc havia arribat l’època del fred i el menjar escassejava. Tots els animals estaven passant molta gana, i el lleó, que era el rei, volia sortir a caçar però tenia por de sentir remordiments per menjar-se els altres animals quan no es podien defensar. El rei tenia un conseller molt savi, i quan li va demanar ajuda ell li va dir que el rei era la prioritat a la cort, perquè sense ell no es podien prendre decisions i el regne s’enfonsaria. D’aquesta manera, el lleó va entendre que no havia de sentir remordiments per menjar-se els altres animals.
El llop va entendre el que la guineu li volia dir, i va fer cridar el cavall per matar-lo. Però el mussol, que havia escoltat la conversa entre la guineu i el llop, va anar-lo a avisar. El cavall no volia fer cas al mussol perquè deia que ell sempre havia servit al llop, però el mussol no es va donar per vençut i li va dir:
-Un llop que sempre havia intentat menjar-se una guineu va caure en un forat fet per l’ home. Més tard, també hi va caure la guineu. El llop la volia devorar, però ella li va dir que si se la menjava es quedaria sol i no podria sortir del forat. Després, la guineu va convèncer el llop de pujar al seu llom i escapar, i quan hagués sortit l’ ajudaria a escapar-se. El llop va accedir i va deixar pujar a la guineu. Però quan la guineu va ser a fora li va dir al llop que no li permetria sortir perquè sempre se l’ havia intentat menjar i així ella podria viure tranquil·la.
Quan el mussol va acabar, el cavall va veure que ni el llop ni la guineu eren animals nobles i va decidir fugir del bosc.Va córrer durant setmanes fins arribar a un bosc on les bèsties que hi vivien no van dubtar en acollir-lo. Allà va ajudar a molts animals que venien de fora buscant refugi i protecció.
Aquell dia el cavall havia après a no confiar en qui no demostrés que s’ ho mereixia, perquè quan en tinguessin necessitat no dubtarien a trair-lo.
Laia Asiaín