Un dia a la Selva Tropical Africana, es va celebrar una cursa on només podien participar el simis. La carrera consistia a portar 5 quilograms de plàtans d’un lloc a un altre. Les normes eren que es podia utilitzar qualsevol objecte o mètode per portar-los, però ningú els podia ajudar. El premi era un any de plàtans gratis de la millor qualitat.

Eren les 10 del matí, justament l’hora que havia de començar la cursa dels simis. Els participants ja estaven col·locats per començar la cursa.  El goril·la era el favorit per guanyar, però tothom pensava que el ximpanzé li podia plantar cara. Ningú, però, confiava amb el mangabei ja que era un petit simi dèbil. Tot estava a punt per començar.

A les 10 i cinc minuts va començar la carrera. El goril·la, amb la seva increïble força, portava una gran quantitat de plàtans a tota velocitat. El ximpanzé anava fent, anava ràpid però no tant com el goril·la. Mentrestant, el mangabei portava pocs plàtans i no tan veloçment com els seus competidors. Passats els primers 35 minuts, al goril·la ja només li quedaven 2 quilos i mig per portar. El ximpanzé, com que era un trampós i veia que no podia amb aquella bèstia, va cridar els seus amics perquè junts el poguessin guanyar. En canvi, el mangabei anava lent i pensava que no els podria guanyar quan de sobte, el seu pare li va explicar un exemple:

Una vegada una llebre s’havia d’oferir com a menjar d’un lleó però es va enrederir amb l’excusa que un altre lleó l’havia reclamat abans. El primer lleó volia que li presentés aquest altre i el va portar davant d’una bassa d’aigua i, en veure’s reflectit, el primer lleó es va llançar contra l’aigua ja que es va pensar que veia l’altre i es va ofegar.

Llavors al petit simi se li va acudir una gran idea: posaria els plàtans en un arbre i el tensaria perquè quan es deixessin anar, tots els plàtans anessin al lloc d’arribada.

Passada la primera hora, el goril·la ja portava 4 quilos i només li’n quedava un. El ximpanzé, amb l’ajuda dels seus amics, ja portava 3 quilos i mig i al ritme que anava, en poc temps acabaria posant-se líder. El mangabei ja portava 3 quilos i anava a molt bon ritme gràcies al seu enginy.

El director de carrera, veient com de ràpid anava el ximpanzé, va fer un seguiment per descobrir si algú l’estava ajudant. En un moment determinat es va fixar que el simi era substituït per un company seu. Va ser així com gràcies a les seves trampes, el simi va quedar desqualificat. Per tant, a la competició només quedaven en peu dos participants.

Passada la primera hora i quart, al goril·la només li quedaven uns 200 grams per acabar i al mangabei, que anava molt ràpid, ja només li’n quedaven uns 300. La carrera estava molt tensa i podia guanyar qualsevol.

Finalment, però, el mangabei amb un tir espectacular va aconseguir superar el goril·la que estava a 100 metres de proclamar-se campió. Amb crits d’eufòria el petit simi va guanyar i va ser guardonat amb un any de plàtans gratis de la millor qualitat.

Toni Borés