A les ciutats més importants les diferències socials són molt marcades, sigui dins del teu lloc de treball o amb el teu cercle d’amistats. És fàcil diferenciar-los, però difícil per combatre’ls, així que has de lluitar per aconseguir els teus somnis.
Era el moment del Conill, un animal petit, però astut i capaç d’aconseguir tot el que es proposava. Treballava dins d’una empresa de revistes, on el Lleó era el director, gràcies a la seva força i els contactes que havien recomanat del seu bon treball i esforç dins les empreses on havia estat abans. Però el Lleó era molt orgullós, per això tenia a alguns assalariats menyspreats, un d’ells el Conill.
El pobre Conill estava fart que tothom el tractés malament només perquè era de talla petita, així que decidí posar remei a aquest problema fent veure al Lleó que ell també era important en aquella empresa. Molts dels treballadors estaven d’acord amb lo que pensava el Conill, però cap d’ells tenia el valor de enfrontar-se al seu director.
Després de moltes discussions entre el Conill i el Lleó, no se’n va poder treure cap profit, ni un augment de sou, ni un canvi de lloc dins d’aquell negoci tan ben considerat per la població d’aquella ciutat. El Conill estava disposat a buscar qualsevol cosa que pogués influir en l’expulsió del Lleó, per així poder ascendir a un treball millor del que feia en aquell moment. Buscant i buscant, va trobar un document molt valuós que podria servir pel seu pla. Era un informe que havia estat ocultat per algun informàtic molt llest, que suposadament era amic o era una persona que havia estat estafada per el Lleó. Aquell informe deia que el Lleó havia complert la condemna dins la presó per haver matat a la seva dona feia tres anys. L’informàtic ho havia falsificat tot, però no se sabia el motiu.
L’endemà el Conill estava molt entusiasmat per ensenyar-li el document al seu advocat, la Tortuga. Ella li va dir que allò era molt important i que només mostrant-li l’informe a un jutge, el Lleó podria ser despatxat d’aquella empresa i el pitjor, que seria tancat a la presó.
La Tortuga va voler explicar una història al Conill, sobre un guineu que es menjava les gallines d’un granger:
La guineu es menjava aquelles pobres gallines, però al cap de poca estona d’haver-se-les menjat, feia creure al granger i a la gent que passava per allà que estava morta. Així que les persones van començar a veure que la guineu estava indefensa i van aprofitar per agafar-li les dents, llavors un home li va treure la pell. La guineu, immòbil, no va reaccionar a res. Malauradament, la guineu ja era morta.
Finalment el Conill va entendre que si no deia res contra el Lleó, ell cauria per si sol i potser pitjor del que s’havia imaginat, i va decidir no fer res amb l’informe que podria haver ferit al Lleó.
Al cap de dos mesos el Conill tornava del seu treball. En entrar a casa seva va veure que tenia un piló de cartes. Una d’elles era una carta on li oferien un treball millor del que tenia i, òbviament, va acceptar-lo.
Martina Aubert
via un corb i una serp molt malèvols, tant, que tenien una tècnica per aconseguir el seu aliment a costa d’altres bèsties. Consistia que cada vegada que es trobaven amb un animal pel bosc, el guiaven cap a una direcció incorrecta expressament que els portava al prat de la serp i el corb i, així, els mataven i se’ls menjaven.
Un dia molt assolellat en una vall amb molta vegetació on es respirava un ambient tranquil i agradable, hi passejaven molts animals, entre ells una guineu que ressaltava per la seva pell de vellut. Els milers de seguidors que tenia a Instagram l’havien convertit en la més popular i el seu caràcter, primer simpàtica, esdevingué cada cop més narcisista.