Un bon matí al fons marí, el sol travessava l’aigua il·luminant la sorra. De lluny se sentia el so de les balenes que passaven entre els vaixells enfonsats. La Llagosta es va despertar i va pensar que aquell dia tenia ganes de veure els seus amics. Va fer una trucada des del seu den-den-mushi per trucar-los. Van quedar que es reunirien a les 12.

Els seus amics van anar cap al lloc de quedada, la Llagosta com sempre arribava tard. Aquest dia, els seus amics la van esperar però quan portaven una estona van decidir marxar sense ella.

• Hem d’esperar la Llagosta perquè és la nostra amiga – va dir el Dofí.
• Estic fart de que sempre faci el mateix, si es queda a una hora es queda a una hora! Nosaltres hem vingut a l’hora, per què sempre ella ha d’arribar tard? – va dir la Truita molt seriosa i enfadada.
• Aquest tio li demana permís al peu dret per moure l’esquerre, per tant, com vols que sàpiga mirar el rellotge i arribar puntual! – va dir rient el Cranc.

Van decidir esperar-lo deu minuts més però tampoc arribava.

• Ja n’estic fart, marxem! – va dir la Truita.
• Sí que vagi a buscar perdius la Llagosta – va dir el Cranc.
• No sigueu mala gent, ella us esperaria una mica més. – va dir el Dofí.
• Si ella fos tan bona com tu dius no arribaria tard! – va replicar la Truita.
• Espereu una estona més que jo la vaig a buscar – va dir el Dofí.
• Entesos esperem! – van dir tots

El Dofí el va anar a buscar la Llagosta i quan caminava va veure en una cala, uns nens cridant mentre posaven les mans dins de l’aigua. Va veure que intentaven agafar a la Llagosta. El Dofí va donar mitja volta per anar a buscar a la resta dels seus amics per ajudar a la Llagosta a escapar dels nens.

• Acompanyeu-me, correu, que el mataran! ­­– va dir el Dofí agitat.
• Què li passa a aquest ara? – va dir la Truita molt seriosa.
• Ja l’hem liat! – va dir el Cranc amb un to burleta.

Els amics van planejar com podien rescatar a la Llagosta. El pla era el següent: el Dofí havia de fer uns quants trucs per distreure als nens i la resta agafava a la Llagosta per fugir. El Dofí va anar saltant com si estigués a una exhibició i els nens es van distreure i la Llagosta va poder escapar-se amb la Truita i el Cranc.

Més tard el Dofí es va reunir amb tots.

• Gràcies, nois, però ja estava a punt de posar-me a donar-li cops a aquests nanos! – va dir la Llagosta molt sobrada.
• Sí i jo puc caminar com els éssers humans, no et fot! – va dir la Cranc amb un to burleta.
• Llagosta, hem estat a punt de no venir-te a buscar i llavors hauria passat una desgràcia. Si dius que vindràs a una hora, has de complir la teva paraula. Si sempre vens tard hi haurà algun dia que ens cansarem d’esperar, no ens preocuparem que t’hagi passat alguna cosa perquè és normal que arribis tard, i aquell dia pot ser sí te’n passarà alguna de greu. – va dir la Truita molt seriosa.
• Et recordes de la història d’aquell nen que deia sempre: que ve el llop, que ve el llop! Al principi tothom li feia cas i el volia ajudar però va arribar un dia que es van cansar de les mentides i quan va cridar que venia el llop, ningú el va creure. Aquell dia era veritat i el llop es va menjar tots els seus xais. – va dir el Dofí. Això també et pot passar a tu si no compleixes el que dius.

            Has de complir amb la teva paraula perquè si no poden passar-te coses dolentes.                                                                         

     Emersson Núñez