A la sabana africana molt lluny de la civilització hi havia un suricata que no podia menjar perquè no arribava als aliments dels arbres, però tenia el colom, el seu millor amic, que sempre l’ ajudava a aconseguir fruits perquè pogués sobreviure a la calor i a la mancança d’ aliment.
Un dia el Suricata va anar a buscar al seu amic colom però quan va arribar casa seva estava plena de sang i va veure que havien disparat al colom i que la coloma l’estava cuidant. Però això al suricata li era una mica igual, perquè el colom era un amic per necessitat, que li aconseguis aliment dels arbres, així que, en aquell moment no estava preocupat per si el colom s’havia fet mal sinó per com aconseguiria el menjar per no morir-se de gana. Així que el suricata després de fer veure que s’interessava pel colom, va anar a buscar altres animals que l’ajudessin a aconseguir aliment.
Primer va anar a buscar a la girafa, que era molt alta i no gaire espavilada, així que es va posar a parlar amb ella, i li va explicar que si l’ajudava ella també hi sortiria guanyant ja que aconseguiria un amic; quan la girafa estava apunt d’acceptar va venir el lleó que feia dies que no menjava i volia una presa fàcil, llavors el suricata li va dir:
–Quan el faraó va dir que els hebreus no podien sortir d’Egipte Jesucrist va enviar 10 plagues pels seus mals actes i es va penedir dels seus actes, no facis tu el mateix.
Quan el Lleó el va sentir, va dir que per aquell cop passava, li havia d’explicar on podia trobar una presa i el Suricata va pensar en el colom que com que ja no li servia de res perquè s’havia trencat l’ala i seria una presa fàcil.
Quan el Lleó se’n va anar el suricata es va adonar comte que la girafa se n’havia anat corrent, així que va anar a buscar al rinoceront que no era gaire alt però tenia molta força i el podria llençar cap a dalt dels arbres. Però quan el va veure feia una cara d’enfadat que al suricata ni li va fer tanta por que es no va atrevir-se a acostar-hi així que només li quedava l’elefant, però el problema de l’elefant és que era molt intel·ligent i no seria fàcil de convèncer i quan li va dir el que volia fer l’elefant va dir que no perquè no hi hauria prou menjar per a tothom, i quan el Suricata ja marxava va venir el lleó a ajudar-lo, ja que s’acabava de menjar el colom gràcies a ell, i li va dir a l’elefant que sinó ajudava al suricata, el mataria, l’elefant s’hi negava perquè ell era l’unic que es podia fer a la idea del que passaria si ajudava al suricata però quan va veure que el lleó ja s’estava enfadant, va ajudar al suricata però amb una condició que ell es podia quedar un arbre per a ell sol i el lleó va acceptar.
Quan el suricata va haver-se enfilat a l’arbre va fer una escala per poder-hi pujar sempre que volgués, i en acabar de fer l’escala va avisar a tota la seva família que era molt nombrosa i es van començar a menjar tots el arbres un per un fins que només quedava el que l’elefant es va guardar per a ell sol.
Com que no hi havia aliment als arbres per als altres animals tots van acabar morint per la falta d’aliment i el lleó com a conseqüència es va quedar sense i també va acabant morint; l’únic que va quedar en peu va ser l’elefant. Perquè el seu pare sempre li deia guarda’t una poma per les set, que vol dir que sempre has de ser previsor.
Roc Freixes