En una bella planícia de cases pobres i poc luxe hi habitaven un gat amb la seva mare, l’ovella. El gat va pensar que volia comprar el cascavell més car de la botiga Tous, ja que pensava que això li faria guanyar prestigi i es tornaria el gat més ric i més respectable del regne, tot i que sabia que la seva mare no s’ho podia permetre. Com el felí ja s’havia imaginat, l’ovella no podia pagar el caprici del seu fill. La bèstia, molt enfadada, va marxar de casa seva i es va dirigir al llac del davant. Pel camí es va trobar una bosseta molt maca plena de pedres i per descarregar la seva ira, les va començar a tirar al riu. Va estar tirant pedretes tota la tarda fins que va aparèixer el seu amic, el conill, que li va preguntar què feia tirant pedres al llac i fent mal als peixos. El gat, sense donar explicacions, li va dir que marxés i que no el necessitava per res, que podia viure sense ell perfectament. El conill, en veure el contingut de la bosseta li diu: Què estàs llançant, no et deu pas passar com aquella història d’un home anomenat Xavier que era molt avariciós?

Un dia aquest mal home es va despertar amb ganes de vendre tots els objectes de valor per comprar-se un lingot d’or. Així que es va dirigir a la ciutat per vendre tots els mobles, electrodomèstics, i fins tot, dos dels seus animals de la granja: el burro i el cavall de tir. Va tornar a casa amb el seu lingot de 700 grams. El va amagar a un forat del jardí i va continuar amb la seva rutina, però cada dia gastava 20 minuts del seu temps per observar aquell or tant brillant. Un veí que començava a sospitar, va entrar d’amagat al seu jardí i li va robar. En Xavier, desesperat, va començar a demanar ajuda i a dir que l’havien robat. Un conegut que passejava pel barri, molt preocupat va anar a parlar amb en Xavier i li va dir que per culpa de l’avarícia havia perdut tot el valor que tenia.

Un cop el conill va acabar d’explicar aquella història, el gat es va mirar bé la bosseta i va descobrir que era una pedra preciosa amb molt de valor. Llavors, com que el gat tenia por de l’aigua, no podia anar a buscar les pedres amb les quals es podria quedar el cascavell més valuós de la botiga i molt més. A més, el felí havia perdut tots els amics per culpa de la seva ambició i arrogància i cap dels seus antics amics van tirar-se al llac a recuperar les pedres ja que l’animal mai hauria fet res per ells i només pensava en el seu èxit i en els diners.

PATRÍCIA SALVI MAS