Temps era temps, en un parc d’un poble llunyà, hi vivia un lleó que governava tot el poble. Quan va ser molt vell va morir i el seu fill va ocupar el seu lloc, tal i com es feia en aquelles terres.  Al seu costat i donant-li sempre suport tenia un ratolí petit i molt intel·ligent. Entre tots dos redactaven les lleis però no sempre eren al gust de tots els habitants. La gent no li deia res al rei perquè tenien de ser devorats.

Entre els habitants del poble hi havia un escarabat molt golafre que vivia sol. Tenia molta gana i sempre molestava a tothom per aconseguir menjar.

El gat del poble volia ocupar el lloc del lleó perquè li tenia molta enveja. Pensava que ser rei era la millor feina del món, que tot era molt fàcil i tindria tots els luxes possibles. Tenia un amic que vivia amb ell, el colom, que sempre l’ajudava amb tot. El colom va ser expulsat de casa seva perquè havia robat al seu pare i el gat el va acollir. El gat va decidir que matarien al rei per poder ser-ho ell.

El gat i el colom van parlar amb l’escarabat perquè els ajudés amb el que volien portar a terme. Li van dir i prometre que si el gat aconseguia ser rei, ell tindria tot el menjar que volgués durant molts anys i podria viure amb ells.

Tots dos van explicar-li un exemple per animar-lo a col·laborar, i deia així: Un dia hi havia tres amics humans que van quedar aturats amb el cotxe i no es posaven d’ acord alhora d’ empènyer. Cadascun d’ ells feia força a un lloc diferent. Finalment tots tres van empènyer al mateix lloc i van aconseguí arrencar el cotxe.

 Amb aquesta història el van convèncer perquè fessin un equip i els ajudés a matar al rei.

L’escarabat va entrar de nit al parc i es va menjar al lleó, aconseguint així el propòsit que volien.

Però quan el gat va esdevenir ser rei, un munt de feina i responsabilitat se li va girar a sobre. Havia de redactar lleis, solucionar problemes i no tenia cap dia lliure. Unes setmanes més tard, va decidir deixar el càrrec de rei per evitar tants maldecaps i va fugir sol. Mai ningú va saber res d’ ell i el colom va ocupar el seu lloc.

No sempre, lo que tenen els altres és millor, si no saps el compromís que comporta.

      Marc Martinez Jorge