Hi havia una vegada, un antílop que viva en un bosc juntament amb els altres animals. L’ antílop era feliç amb la seva família, disposava d’ un bon cau on vivia, tenia una bona relació amb els altres animals del bosc, on hi havia menjar suficient per a tots.

Vet aquí un dia en què tot va canviar, i a causa d’ un incident el bosc es va cremar. L’ antílop, però, va ser l’ únic que es va salvar, tota la resta d’ animals va morir entre branques cremades intentant fugir. Van passar uns dies i l’ antílop es va adonar  que no podia seguir vivint en aquell lloc ja que ni tenia una família, ni amics per conviure, ni menjar suficient per poder passar la resta dels dies. Així doncs, va decidir emigrar cap a un altre lloc en cerca de tranquil·litat. El seu recorregut va durar dues setmanes, fins a arribar en un petit bosc on es va aturar per demanar ajuda a als animals que hi vivien.

Però la reacció dels altres animals en veure l’ antílop

no va ser com ell s’ esperava. L’ ocell, animal fidel a les altres bèsties del bosc, en observar que dins del seu cau hi volia entrar un altre membre va anar a avisar els altres animals. A aquests no els va semblar tan mala idea que l’ antílop visqués amb ells.

Quan la guineu s’ assabentà de la arribada de l’ antílop, es va posar furiosa, i de seguida va anar a parlar amb la resta d’ animals.

-Guineu: Escolteu, estimades bèsties, aquest matí m’ he assabentat de la arribada d’ un nou animal, un antílop, i vist des del meu punt de vista crec que això serà una mala conseqüència ja que aquests, són animals amb comportaments estranys que canvien de cau contínuament. A més a més si ha vingut fins aquí segur que la seva intenció és quedar-s’hi i treure’ns tot allò  nostre.

-Cavall: No és just que tingueu un comportament diferents amb l’ arribada de nous membres, ja que a mi em vau acollir quan fugia del llop, ni tampoc que jutgeu a aquells a qui no coneixeu per la seva aparença.

El lleó en veure que ningú estava de part del cavall va dir:

–En mig d’ un desert hi passava un riu, cada any aquest s’omplia d’ aigua i tots els animals anaven a banyar-se i beure. Va arribar una mala època en què el riu es va quedar pràcticament buit, i tots els animals es morien de set. Van decidir repartir-se l’ aigua entre tots i d’ aquesta manera tots van poder sobreviure l’ època tan difícil que estaven passant. De la mateixa manera que nosaltres podem sobreviure si compartim i repartim el menjar entre tots quan s’ acosti una mala temporada.

La guineu, en sentir aquelles paraules, va afegir:

-Els lleons, són mamífers carnívors i en el cas de que arribin males èpoques ell serà el primer en quedar-se amb tot el menjar. I l’ antílop, estan a favor seu l’ ajudarà, fent que tots els altres animals ens quedem amb les restes.

Un cop haver sentit aquelles paraules els animals es quedaren pensant, i finalment van decidir fer fora l’ antílop del bosc.

Aquest, trist, va prometre que marxaria del bosc, però com ja era fosc va dir que ho faria l’ endemà tan bon punt sortís el sol.

L’endemà, quan tots els animals es van despertar la guineu va marxar en busca del seu esmorzar. Al cap d’ uns minuts d’ estar caminant va arribar en un camp on hi havia arbres fruiters, i sense pensar-s’ho dues vegades va intentar agafar alguna cosa per menjar. El que la guineu no sabia era que aquells arbres eren d’ un agricultor que vivia prop del camp, i fou mala sort que sense fixar-s’hi va caure en una trampa que l’ home havia posat.

L’ antílop va agafar les seves coses i va  es va posar en marxa. Quan ja portava una bona estona caminant va arribar al mateix lloc on hores abans hi havia estat la guineu, i va sentir uns grits forts que demanaven ajuda. S’hi va acostar amb curiositat i va veure que a dins d’ aquell forat hi havia la guineu. Ella, en veure l’ antílop, s’hi  va dirigir amb les següents paraules:

• Oh, antílop, tu que ets tan fort i tant valent ajuda’m si us plau a sortir d’ aquest forat tan gros.

• Antílop: Perquè t’ hauria d’ ajudar jo a tu si tu no em vas ajudar a mi a entrar en el bosc quan ho necessitava ?

• Guineu: Estimat antílop, mai es paga amb la mateixa moneda, i et prometo que si em treus d’ aquest forat faré que la resta d’ animals t’ acceptin en el bosc i poder conviure tots junts.

• Antílop: Gràcies, però ja no em cal la teva ajuda. No necessito que algú m’ accepti pel que faig, sinó per el que sóc, i igual que tampoc es paga amb la mateixa moneda, tampoc es jutja a un llibre només per la seva portada.

I així va ser com finalment l’ antílop va seguir el seu camí deixant enrere la guineu i les altres bèsties del bosc, assimilant que exigir als altres allò que tu no has sabut donar, mai serà una solució òptima per solucionar els teus problemes.

Olimpia Fota