El cangur, el lleó i el panda eren veïns en el bosc, no eren amics i gairebé no es parlaven. Al gos i al gat els havien abandonat i havien de  buscar refugi en algun lloc fins que van arribar al bosc i es van trobar amb els tres animals. Aquests els van ajudar els van donar menjar, un lloc per dormir i els van alimentar cada dia perquè ells es poguéssim recuperar dels dies dolents que havien tingut. A partir d’aquelles dues setmanes el cangur, el panda i el lleó van començar a parlar sobre els seus problemes, es van protegir entre ells i van sortir junts pel bosc.

A poc a poc el gos i el gat es van anar recuperant gràcies a l’ajuda dels tres animals. Un dia van decidir anar a casa del panda  per estar junts, van veure moltes pel·lícules, van jugar a molts jocs i fins i tot es van quedar a dormir. Aquell dia els 5 animals s’ ho van passar molt bé. Des d’ aquell moment van planejar moltes activitats per fer entre ells i es trobaven cada dia.

Va arribar l’ estiu, era el primer que tots cinc estarien junts i acabant les classes van anar junts de vacances. S’ ho van passar molt bé. Van fer moltes fotos i cada dia va ser inoblidable.  Van tornar al bosc però encara l’ estiu no havia acabat així que menjaven junts, anaven a jugar al riu que estava a prop i cada dia estaven en casa del lleó.  Van tenir moltes baralles però cap va fer que l’ amistat que tenien s’ acabés. Ho solucionaven de seguida i es demanaven perdó.

Un dia d’ estiu el gos i el gat estaven molt tristos perquè s’acordaven de que els dos no tenien germans, ni una mare no tenien família i ploraven molt però el cangur, el panda i el lleó es van abraçar i van plorar amb ells. Van sentir la mateixa tristesa que els dos estaven patint en aquell moment. També es alegraven quan un d’ ells aconseguien el que volien. Van plorar i van riure junts fos per el que fos.

El cangur i el gat van passar un dia junts. El gat li va dir en secret al cangur que li agradava el lleó, però que ell no hauria de dir res als altres sobre allò i ho va complir. El cangur poc a poc va anar agafant confiança amb els altres animals. El gos li va confiar una cosa que només ell sabia i el lleó li va dir que a ell li agradava una lleona que vivia a prop del bosc. El panda li va explicar les seves penes. El cangur només escolta tot el que ells li deien.

Un dia el lleó estava molt enfadat amb tots perquè ningú li va convidar a anar al parc i es va enfadar més amb el cangur que va ser qui havia organitzar tot.

-Com es possible que no m’ hàgiu convidat?- va dir el lleó

-Ho sentim, lleó. No sabíem si voldries venir- va replicar el cangur

-Saps què? Estic molt enfadat i no vull estar amb tu- va acabar el lleó i se’ n va anar.

Així doncs el cangur es va sentir molt enfadat i amb rancor i va començar a dir a tots els animals del bosc  els secrets del lleó i poc a poc va anar explicant també tot el que sabia de la resta d’amics. El panda que es va adonar immediatament de la situació i va parlar amb el cangur i li va explicar un exemple:

En un riu hi havia tots els peixos que quan no tenien menjar s’ ajudaven entre ells. Fins que un dia un dels peixos va tenir tanta gana que va anar amagant menjar per el sol. Els altres peixos confiaven en ell i no es creien que ell estava amagant menjar fins que es va quedar sense i va anar a buscar ajuda perquè s’ estava morint de gana

-Si us plau ajudeu-me, tinc fam!- va dir el peix

-Com tothom. Tu vas amagar menjar i no li vas donar a ningú ara no ens busquis, no estarem per tu, que ens has enganyat.   – van dir els altres peixos i se’ n van anar.

El cangur es va adonar  que els seus íntims amics no estarien per ell quan ho necessités, però això va fer que s’ enfadés molt i no parés de malparlar dels seus amics i es va inventar mentides.

Un dia el cangur tornant a casa es va ferir la pota perquè anava saltant. Es va fer molt de mal i li va costar aixecar-se. Ningú el va ajudar, els seus amics no hi eren per ajudar-lo i no tenia ningú a prop. Van passar els dies i ningú va aparèixer, així doncs, el cangur va morir de gana i de dolor per la ferida.

Qui mal parla dels seus amics no els tindrà quan els necessiti. 

Betsabé Caballero