En una granja de grans dimensions hi habitaven uns animals molt pacífics i ben domesticats. Els més destacats de la granja eren el conill i el xai, que tenien un paper molt important entre els seus companys: posar pau i harmonia per fer d’aquella granja un lloc més segur i tranquil. Als afores hi vivien els animals més salvatges de la zona. Aquestes bèsties sovint intentaven destorbar la calma dels que s’estaven a la granja.

La més problemàtica era la garsa, un animal egoista i lladre que es dedicava a robar tots aquells objectes de valor que trobava arreu. La seva fidel amiga, la serp, va resultar ser el seu principal problema.

Un bon dia a la granja va arribar la garsa que sentia l’ olor del pinso recent acabat de repartir; va entrar al magatzem i va arrasar tot el que va trobar, incloses unes arracades de la filla del granger; la serp, estranyada que cada dia la garsa sortís a la mateixa hora cap a la mateixa direcció, la va seguir i va observar com l’ocell s’emportava unes perles brillants subjectades amb el bec i aguantava una bossa plena de pinso amb les seves curtes potes.

La serp, molt decebuda va anar a explicar-ho al seu company, l’os rentador, un animal avariciós , egoista i fals, tot i que tothom pensava que era un animal dòcil. L’os rentador, fingint estar indignat, va anar a parlar amb la garsa.

La bèstia li va explicar el que li havia comentat la serp i també li va demanar un favor: que pogués anar amb ella a robar aquella mateixa nit. La garsa, molt sorpresa, va acceptar l’oferta de l’os i van quedar davant de la porta principal de la granja a les 8 del vespre.

Els dos animals salvatges van entrar junts a la granja i es van dirigir silenciosament al magatzem. Van agafar una bossa plena de menjar i el vestit de perles i brillants de la filla adolescent del bon home granger. Tots dos es van dirigir a l’arbre de fora la granja i es van repartir la fortuna. Així que els dos animals van discutir durant hores per decidir qui es quedava amb aquell valuós vestit. Finalment la garsa, que era molt astuta, se les va enginyar per quedar-se el vestit. L’ós rentador es va enfadar molt i va decidir agafar-se la justícia pel seu compte i anar a robar ell mateix mentre planificava la venjança per la garsa.

La següent tarda, es va anar a trobar amb els animals de la granja i els va explicar la situació del seu enemic i com podien aconseguir matar-lo. El xai i el conill van intentar calmar l’ós rentador perquè no volien que es precipités. Finalment el conill va anar a veure el seu amo i el va trobar plorant perquè havia perdut riqueses. El conill, sense dir res, va sortir i va decidir complaure el pla de l’ós rentador.

El pla consistia que l’ós rentador es trobaria el xai i el conill i s’amagarien al magatzem darrera un armari. Aleshores, la garsa entraria per la finestra posterior de la nau i el conill silenciosament l’aniria a tancar quan l’ocell ja fos a dins. Llavors l’ós rentador i el xai la matarien.

Finalment va arribar el dia esperat. Aquell matí, abans de dur a terme el pla, la serp va anar a veure el xai i el conill. Tots els animals es van espantar en veure aquell rèptil que representa el mal en la religió cristiana. Finalment va aconseguir entrar per parlar amb les dues víctimes de la estafa de l’os rentador. La serp per fer-se entendre va explicar un exemple:

Hi havia una vegada un palau on hi vivien el rei i la seva filla. Al costat del palau hi habitaven tots els membres de la cort. Un bon matí, la princesa Sofia, es va despertar i va veure que no tenia la seva corona. Plorant, va anar a buscar el seu pare que ràpidament va anar a parlar amb la cort per solucionar aquell greu conflicte. Un dels nobles, el més elegant i respectable de tots, es va aixecar i va parlar en veu alta dient que era testimoni del robatori. Va assegurar haver vist per la finestra com el pagès entrava a l’habitació de la princesa i s’emportava la corona per enterrar-la al camp del rei. El que el rei no sabia era que aquell noble era el culpable de tot i que el pagès era innocent. El rei molt enfadat va anar a veure el pagès i va començar a desenterrar tota la zona fins que va trobar la corona, així que el monarca va agafar aquell pobre home i el va tancar a la presó del soterrani. La princesa Sofia anava cada dia a visitar el pres i el va anar coneixent fins que se’n va enamorar. La Sofia sabia perfectament que el pagès era innocent però el seu pare no li feia cas. Va arribar el dia de matar el pagès i la jove no podia parar de plorar però el rei que estava molt enfadat no va tenir escrúpols i el va matar. La Sofia va estar dies i dies plorant a la seva habitació fins que el seu pare va anar visitar el noble; aquell suposat honrat noble, va resultar ser el culpable de tot. Mentre el jove noble es canviava per col·locar-se el vestit el rei va anar a mirar els seus calaixos i va trobar tota mena de joies i objectes de valor que havia perdut darrerament. El noble en sortir del vestidor, es va trobar el rei amb la espasa a la mà i no va poder dir res que ja era mort.

El conill i el xai no van entendre gaire bé aquella història de la serp així que van continuar amb la estratègia. Va arribar la hora de trobar-se amb l’os rentador i dirigir-se al magatzem. Quan van arribar allà la garsa ja estava robant, tot va sortir perfecte però el pla va fer un gir dels esdeveniments: un minut abans de morir, la garsa va confessar el delicte que havia comès però també va delatar a l’os rentador. Aquest va quedar parat i va saber com actuar. En aquell instant, el xai i el conill, van entendre l’exemple de la serp i van matar a la garsa però també a aquell fals i estafador animal que els havia enganyat. Setmanes més tard tot va tornar a la normalitat i tots van aprendre la lliçó.

Qui oli remena, els dits se n’unta.

Laia Rius