En una plana no gaire lluny d’aquí, hi vivien una Hiena presumida i prepotent, un Goril·la forçut i malcarat, una Pantera àgil i bocamolla i un Gos amic dels seus amics però amb molt poca personalitat.

Un bon dia, a la plaça d’un petit poblet, el Gos estava passejant tranquil·lament. Primer va anar a comprar al mercat i després a la pastisseria dels afores on feien el millor pa i els millors croissants. Després d’haver comprat tot allò necessari va decidir anar a fer una petita passejada per una plana que hi havia més enllà.

Quan va haver arribat a la plana va veure de lluny el que semblava un Goril.la, una Hiena i una Pantera; el Gos s’hi va acostar, es van saludar i el Gos els hi va preguntar:

-Hola, vosaltres sou aquells animals a qui tothom tem?

-Per tota resposta, cada animal va rugir.

-Si us plau, què puc fer per unir-me amb vosaltres? Estic fart que tothom em digui que no valc per a res! Vull que quan la gent em vegin agafin por de mi! -Va dir el Gos

-Mira, va dir el Goril.la. T’ajudarem si estàs disposat a fer una cosa per nosaltres.

-Sí, perfecte, faré el que sigui!

-Molt bé doncs, vull que vagis a la pastisseria i ens portis 3 croissants i 4 barres de pa- va dir la Pantera.

-Estàs dient que vols que robi a la millor pastisseria?

-Sí, has dit que faries el que fos, oi? Ha ha ha ha! -Va dir la Hiena

-D’acord- va dir el Gos-. Ho faré…

El Gos es va dirigir cap a la pastisseria i com que hi havia anat aquest matí i va veure que no tenien ensaïmades  li va dir pastissera si ara ja en tenien. La pastissera va anar a mirar-ho.  Aleshores ell va aprofitar per agafar el pa i croissants però amb la mala sort que quan es disposava a marxar, la pastissera el va enxampar.

– Ep! Alto, -va cridar.

El Gos es va intentar explicar-se però no va servir de res i la pastissera va trucar a la policia.

El Gos es va estar una nit a la comissaria del poble i mentre estava assegut va pensar que no valia la pena haver intentat ajuntar-se amb aquells brètols perquè havia perdut l’ocasió de tornar a pastisseria més bona de totes, com aquella història del Conill i la Guineu el qual el Conill es va voler fer amic de la Guineu i aquesta li va proposar un tracte semblant al del Gos i el Conill va acabar molt malament, ficant-se en molts embolics i ser perseguit per la gent del poble.

Mentre el Gos mirava per la petita finestreta de la cel.la, va veure passar els tres brètols pel carrer, es van aturar i quan el van veure van començar a riure;  finalment el van ajudar a sortir trencant la finestreta i els quatre animals van desaparèixer del poble.

-Vinga va,  marxem abans  que ens descobreixi la policia. Va dir la Hiena.

-Sí, afanyem-nos, va afegir el goril·la.

I avui en dia encara no han tornat a aparèixer per aquelles terres.

Això sí, es van oferir 150 monedes d’or per a qui els trobés, ja que els tres brètols havien fet molts delictes abans que es trobessin amb el Gos.

Creu més en tu i no vulguis ser com els altres.

Nil Segalés