- A-Z, H

Hortènsia (Hydrangea macrophylle)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • HYDRANGEA: nom genèric que deriva de les paraules gregues (ὕδωρ hydra) (aigua) i (ἄγγος gea) (florer) en referencia a la forma de les seves càpsules en forma de copa.
  • MACROPHYLLE: epítet llatí que significa (fulles grans).

ETIMOLOGIA:

  • Hortènsia: Hortènsia, llatí (planta arbustiva).

USOS: 

La hortènsia és utilitzada principalment com a planta d’ornamentació o de jardí.

Les arrels de l’ hortènsia tenen diversos usos medicinals usant la seva decocció com a

tractament de les úlceres intestinals i duodenals, el reflux esofàgic i la colitis ulcerosa.

Donat el seu alt índex de toxicitat, es desaconsella l’ús a casa.

-En dosis menors:  produeix diarrea, vòmits i dolor estomacal.

– En dosis majors: la seva ingestió és gairebé impossible a causa del seu mal gust. diversos símptomes són: asfixia, pudor en l’alè (halitosis), augment del ritme cardíac, parada respiratòria i finalment la mort.

- A-Z, G

Grèvol (Ilex aquifolium)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • ILEX: nom genèric que designava en llatí una espècie de Quercus (Alzina).
  • AQUIFOLIUM: epítet llatí compost per aqui, de Acus, -uus (agulla) i folium,-ii (fulla).

ETIMOLOGIA:

Grèvol → Agrèvol, llatí vulgar (mena d’arbust)

.El terme “Ilex” fa referència al nom llatí de l’alzina, que li va fixar el botànic francès Joseph Pitton, ja que les fulles d’ambdues plantes s’assemblen molt. “Aquifolium“, que és el nom clàssic del grèvol, prové d’acus que vol dir agulles i “folius” que vol dir fulles, al·ludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.

USOS:

Està indicada en el tractament de malalties com el reumatisme, la gota o la hidropesia, però també en processos infecciosos com la grip, les febres intermitents, la bronquitis crònica o el refredat. A més, calma la tos i és eficaç contra l’estrenyiment, la diarrea i la inapetència. També se n’ha utilitzat, tot i que rarament, en casos d’histèria i epilèpsia però no se’n coneix gaire la seva eficàcia. A causa de les propietats dels tanins, aquest s’extreu i se’n fan medicaments per al tractament de les hemorroides, les úlceres de la boca, i cosmètics per eliminar la grassa o els grans de la superfície de la pell.

Els romans no en feien ús d’aquesta planta.

- A-Z, C

Camamilla, espernallac (Santolina chamaecyparissus)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

SANTOLINA: nom genèric derivat del llatí sanctus (sagrat) i linum (lli), basada en un antic nom de l’espècie d’aquest gènere.

CHAMAECYPARISSUS: nom genèric en llatí derivat del grec χαμαικυπάρισσος: xiprer de terra.

ETIMOLOGIA:

Espernallac: paraula només catalana, és una planta silvestre d’origen incert amb fins medicinals, hi ha una relació versemblant amb els mots grecs i llatins asplenos, asplenion, el seu objectiu principal era curar la melsa (aspleno, significa melsa).

Camamilla: nom de diverses compostes, dels gèneres Matricaria, Anthemis i altres, usades com a estomacal. És una paraula d’origen grec.

USOS:

La camamilla és una planta medicinal molt utilitzada gràcies a la seva gran quantitat de propietats medicinals fent-ne en les infusions.

Diverses de les seves propietats són: Digestiva, vomitiva, anti-colesterol, sedant, diürètic suau, anticancerígen, beneficiós per la pell i pel dolor articular i ajuda sistema nerviós.

Els romans utilitzaven aquesta planta per a fer medicines contra el dolor.

 

- A-Z, B

Bambú (Bambusa vulgaris)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • BAMBUSA: paraula de nova creació en llatí per designar aquesta planta.
  • VULGARIS: Vulgaris, -e (adjectiu de dues terminacions, 3a declinació, neutre): vulgar, ordinari.

ETIMOLOGIA:

El bambú prové del Marathi i Gujarati, portat de l’Índia pels portuguesos. El mot va arribar a la Península a partir dels àrabs amb el mot Bambûh.

USOS:

Li diuen la planta dels mil usos. Es pot fer servir per material de construcció, fabricar objectes, en l’àmbit d’alimentació natural…

Els romans no en feien cap ús.

- A-Z, F

Farigola (Thymus vulgaris)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • THYMUS: Thymum, -i (substantiu, 2a declinació, masculí): farigola.
  • VULGARIS: Vulgaris, -e (adjectiu de dues terminacions, 3a declinació, neutre): vulgar, ordinari.

ETIMOLOGIA:

Thymum, -i (En el català oriental s’anomena Farigola, que prové del llatí vulgar Ferricula. Mentre que en el català occidental s’anomena Timó i prové del llatí culte Thymus).

USOS:

És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

A l’antiga Grècia la utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als seus temples creient que la farigola era una font de valor. Segons Columel·la, en el llibre Herbes, espècies i condiments en la cuina romana, els romans l’utilitzaven per donar millor gust a la mel i també s’usava com a condiment. S’utilitzava en moltes receptes i també com a medicina.

Actualment també s’utilitza amb objectius medicinals, com per exemple per la bronquitis, asma, laringitis, dispèpsia, pels tractaments de faringitis o estomatitis, o fins i tot també per a usos antibacterians o antiespasmòdics.

- A-Z, E

Espígol (Lavandula angustifolia)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • LAVANDULA: forma del verb Lauo, laui, lautum (1a i 3a declinació, transitiu, intransitiu): netejar.
  • ANGUSTIFOLIA: Angustus, -a, -um (adjectiu, 2a declinació).

ETIMOLOGIA:

Espígol → Diminutiu de Spicum (espiga).

USOS:

Té usos medicinals, amb l’objectiu de tranquil·litzar, per perfumeria, pels seus olis, per fer de repel·lent de mosquits i per fer mel. Els romans assecaven les seves flors i les posaven dins la seva roba per a perfumar-la.

- A-Z, F

Figuera (Ficus Carica)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • FICUS: Ficus, -i, (substantiu, 2a declinació, masculí): figuera.
  • CARICA: Carex, caricis (substantiu, 3a declinació, femení): arbre amb fruits.

ETIMOLOGIA:

  • Ficus, -i (Figuera, ja que en llatí rebia aquest nom).

USOS:

Hi ha diverses llegendes que tenien com a protagonista la figuera, com Alexandria en el seu llibre Història de les plantes o el poeta Ferenico.

A l’Antiga Grècia, les figues formaven part de la dieta dels atletes durant l’entrenament per als Jocs Olímpics.

En el món romà, la figuera més important fou la Ruminal, on, segons la mitología, van ser amamentats Ròmul i Rem, la qual va rebre un gran culte. En general, la Figuera rep un doble sentit en totes les regions mitològiques, ja sigui de prosperitat, fecunditat i abundància, a símbol d’esterilitat. En el quadre de Rubens podem veure Ròmul i Rem a sobre una figuera.

Imatge relacionada

Plini, al segle I ja fa constància d’aquest arbre en el llibre Les Illes A Les Fonts Clàssiques, “Totes les figues tenen un tacte suau: les madures, llavors a dintre; les que van madurant, un suc de llet;, les madures, la mel. Van envellint a l’arbre i, quan són velles, destil·len llàgrimes de goma. Es posen a secar les més apreciades per la seva exquisidesa i es guarden en caixes. A l’illa d’Ebusus es troben les millors i més grosses; després a Marrucin”, diu ell.

Solias i Huélamo al llibre La Cuina Romana expliquen que “la figa és una de les de les fruites bàsiques del món antic. Es menjava fresca, no com a postres, sinó com un acompanyament similar el pa.  També es menjava seca i, fins i tot, es donava a les oques perquè el fetge n’agafés la seva aroma i poder-ne fer el ficatum, l’antecedent del paté de foie.”

- A-Z, F

Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • FRAXINUS: Fraxinus, -i (substantiu, 2a declinació).
  • ANGUSTIFOLIA: Angustus, -a, -um (adjectiu, 2a declinació).
  • FOLIA: de folium,  -i (substantiu, 2a declinació, neutre).

ETIMOLOGIA:

Fraxinus, -i (el freixe de fulla petita agafa el nom a partir que en llatí rebia aquest nom).

USOS:

És una planta que s’ha utilitzat en la medicina popular, emprant-se l’escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques (al ser ingerida provoca una eliminació d’aigua i sodi en l’organisme, a través de l’orina), laxants (facilita l’evacuació de l’intestí de manera natural, sense provocar diarrea) i antiartrítiques (lubrica les articulacions). Els romans en feien servir la seva fusta per a fer principalment llances.

- A-Z, M

Marfull (Viburnum tinus)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • VIBURNUM: Viburnum, -i (substantiu llatí d’una espècie d’aquest gènere, anomenada “arbre caminant”).
  • TINUS: Tinus, -i (substantiu llatí que denominava a l’espècie en temps romans).

ETIMOLOGIA:

Marfull → Millefolium.

USOS:

Aquesta planta té usos ornamentals per les seves llustroses fulles, les seves grans flors i els seus fruits de colors metàl·lics.

Ingerir en grans quantitats els fruits del marfull pot provocar molèsties estomacals, tot i que les fulles, usades com a infusió, tenen accions contra la febre.

La tintura de marfull s’està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió. Les abelles s’aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se’l considera un arbust mel·lífer; també és molt utilitzat en jardineria per la seva floració espectacular. La recol·lecció d’aquesta espècie per a usos comercials i industrials està regulada legalment a les Illes Balears i al País Valencià.

- A-Z, B

Boix (Buxus Semperuirens)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • BUXUS: Buxus, -i, (substantiu femení) o Buxus, -um, -i (substantiu neutre).
  • SEMPERUIRENS: és una paraula composta de l’adverbi semper i la forma verbal uirens que prové del verb de la 2a declinació, uireo. →sempre verd.

ETIMOLOGIA:

  • Boix (mena d’arbust) ←  Buxus.

USOS:

No s’utilitza en fitoteràpia. Les seves fulles s’han recomanat en afeccions psiquiàtriques i del sistema nerviós, com epilèpsia o histèria. En dosis elevades és una planta tòxica ja que té una certa capacitat narcòtica i sedant. En l’actualitat podem trobar objectes de fusta, com per exemple estris de cuina.