Arxiu de la categoria: S

- A-Z, S

Sàlvia (Salvia officinalis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • SALVIA: de la paraula llatina salvus,-a,-um (2a declinació, adjectiu): curar, salvar.
  • OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu.

ETIMOLOGIA:

Sàlvia prové de la paraula llatina Salvia Officinalis, que sembla ser una paraula derivada de Salvus per les virtuts benèfiques d’aquesta herba.

USOS:

La sàlvia s’usa com a bactericida contra les afeccions respiratòries (refredats, mal de coll, tos…), també per combatre a les intoxicacions alimentàries. A l’antiguitat es creia que amb aquesta planta servia contra les malediccions i també servia en tractaments per als ulls. Els romans feien servir les seves fulles per rentar-se les dents.

- A-Z, S

Surera (Quercus suber)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • QUERCUS: Quercus, -us (Substantiu, 4a Dec. Femení / Masculí): alzina, arbre o fusta.
  • SUBER: epítet llatí que prové del mot llatí suber, -eris: suro.

ETIMOLOGIA:

La paraula suro prové del llatí Suber, -eris. En el català oriental s’utilitza el derivat Surera per denominar l’arbre.

USOS:

Les alzines sureres s’exploten des de l’antiguitat, però amb l’aparició del tap de suro a mitjants del segle XVIII, la demanda ha augmentat. Els principals productes que s’aprofiten són l’escorça i els fruits. De l’escorça, se n’extreu el suro i el pelegrí (un material que es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats), i el fruit, les glans, són l’aliment de diversos animals, com els porcs.